Acceso usuarios
Sjaak Braster
Hay un debate sobre si las imágenes nos resultan útiles o no para entender historias de la educación. Las imágenes pueden ser un apoyo a historias que ya están recogidas en documentos escritos, sin embargo, ¿pueden utilizarse como fuente primaria ya que nos proporcionan lo que los testimonios orales o escritos no pueden? Nosotros pensamos que sí. Hemos llevado a cabo un estudio de un centenar de imágenes de alumnos y profesores en aulas de primaria que da fe de nuestra teoría. Podemos demostrar que, pasando de una metodología inductiva a una deductiva, a través de la delicada selección y codificación de imágenes, utilizando múltiples análisis de correspondencia, y comparando constantemente diferentes grupos de información, hemos llegado a una serie de conclusiones a las que no podríamos haber llegado si únicamente hubiéramos utilizado documentos escritos. Una de estas conclusiones es que, pese al mecanismo conocido como «gramática de la escolarización», la tendencia mayoritaria en las escuelas de primaria holandesas, ya sean públicas, privadas o religiosas, ha ido cambiando lentamente, en el periodo de 1945 a 1985, desde el centrismo del maestro hacia el centralismo del alumno. No obstante, las escuelas nuevas de los Países Bajos no cambiaron esta imagen de una enseñanza centrada en el alumno durante estos años. La imagen de la tendencia mayoritaria de los años 80 es comparable a la imagen de la nueva escuela de los años 50. Ha habido una convergencia hacia una imagen en la que el alumno es el centro, con las mesas agrupadas, con el maestro al mismo nivel que los alumnos, dentro de una atmósfera de libertad y alegría. Larry Cuban llegó a la conclusión de que las tendencias predominantes de las escuelas de primaria de los EE.UU., donde la enseñanza centrada en el maestro eran todavía dominantes durante el 1890 y 1990, no son aplicables en ningún caso a la situación de Holanda.
There is debate about the usefulness of images for telling histories of education. Images can support stories that are told by written documents, but can they be used as primary sources that tell us things that written or oral testimonies cannot? We think they can. We have performed an analysis on a few hundred images of pupils and teachers in classrooms of primary schools for supporting this point of view. We show that by switching between an inductive and a deductive approach, by carefully selecting and coding images, by using multiple correspondence analysis, and by constantly making comparisons between (groups of ) data, we can arrive at conclusions that cannot be drawn on the basis of written documents alone. One of these conclusions is that, in spite of a mechanism known as the grammar of schooling, the image of main stream of Dutch primary schools � public/neutral and religious � has slowly changed from a teacher centred to a child centred one in the period 1945-1985. New education schools in the Netherlands did not change their child centred image in these years. The image of main stream schooling in the 1980�s is comparable with the image of new education in the 1950�s. There has been a convergence towards a child centred image of the classroom, with individual tables placed in groups, a teacher that can be found on the same level of the pupils, and a general atmosphere of freedom and happiness. The conclusion that Larry Cuban draws for primary schools in the USA where a teacher centred approach remained dominant in the period 1890-1990, does not apply to the Netherlands
Hi ha un debat per veure si les imatges ens són útils o no per entendre històries de l�educació. Les imatges poden ser un suport per a històries que ja estan recollides en documents escrits, però, poden utilitzar-se com a font primària, ja que ens proporcionen allò que els testimonis orals o escrits no poden proporcionar? Nosaltres pensem que sí. Hem portat a terme un estudi d�un centenar d�imatges d�alumnes i professors dins aules de primària que dóna fe de la nostra teoria. Mostrem que, passant d�una metodologia inductiva a una de deductiva, a través de la delicada selecció i codificació d�imatges, utilitzant múltiples anàlisis de correspondència i comparant constantment diferents grups d�informació, hem arribat a una sèrie de conclusions a les quals no podríem haver arribat si únicament haguéssim utilitzat documents escrits. Una d�aquestes conclusions és que, malgrat el mecanisme conegut com a «gramàtica de l�escolarització», la tendència majoritària a les escoles de primària holandeses, ja siguin públiques, privades o religioses, ha anat canviant lentament, en el període de 1945 a 1985, des del centrisme del mestre cap al centralisme de l�alumne. No obstant això, les escoles noves dels Països Baixos no varen canviar aquesta imatge d�un ensenyament centrat en l�alumne durant aquests anys. La imatge de la tendència majoritària dels anys vuitanta és comparable a la imatge de la nova escola dels anys cinquanta. Hi ha hagut una convergència cap a una imatge en la qual l�alumne és al centre, amb les taules agrupades, amb el mestre al mateix nivell que els alumnes, dins una atmosfera de llibertat i alegria. Larry Cuban va arribar a la conclusió que les tendències predominants de les escoles de primària dels Estats Units, on l�ensenyament centrat en el mestre eren encara dominants durant el 1890 i el 1990, no són aplicables en cap cas a la situació d�Holanda
