La propuesta del uso pedagógico de la fotografía histórica se basa en un método de análisis de la fotografía, que se expone en la primera parte del artículo. El método arranca de la interpretación de la fotografía como un fragmento de tiempo (instante) y como un fragmento de espacio (mirada). A partir de esta visión se va deduciendo la forma de trabajar con la fotografía y que se puede resumir en los siguientes principales pasos: extracción de la información que contiene el fragmento; introducción del fragmento en una �solución informativa� o contexto; ajuste de la fotografía como fragmento de tiempo con otros fragmentos para obtener como resultado la percepción de procesos; y ajuste de la fotografía como fragmento de espacio con otros fragmentos para facilitar alcanzar mediante la observación de singularidades como las fotografías un nivel de abstracción y no tan solo descriptivo. A partir de la exposición del método es fácil derivar su aplicación pedagógica y la intensificación de actividades intelectuales como la extracción de información, la observación y análisis, la creación de relaciones, la percepción de los procesos y el ejercicio de la abstracción
This paper aims at exposing some pedagogical possible uses of historical photography. The pedagogical proposal is based on an original method to study photography. The paper is divided in two parts. The first one is dedicated to present a method to study photography, which lays the foundation for the pedagogical proposal to be formulated in the second part of the paper. The proposed method operates according to the following principle: the photography should be interpreted as a fragment; a fragment of time and a fragment of space. As a result of this interpretation, the mentioned fragments are studied from an archaeological point of view, just as a ceramic fragment is. Consequently: 1) every fragment contains meaningful information and relationships; a perceptive observation is required to take out from its details that information and those relationships. 2) But the fragment needs also to be immersed in an external information solvent, because by means of a kind of osmosis with the contextual information, the information provided by the fragment will be consequently enriched. 3) As a fragment, it may be fitted in with other fragments; so when we fit one photo as a time fragment with another photo the result is not two instants but one process; hence the change can be perceived compared to only two instants. In the same way, it is very expressive to join two or more photos as space fragments because, as the author tries to demonstrate in this paper, this makes easier to pass from singularities to abstract concepts. This first part of the paper does also deal with relationships created into a picture considering that the picture is the result of a look and not only the product of viewing through a viewfinder.
It is easy to deduce from this method for the analysis the photography a number of possibilities to be implemented for educational purposes. In the second part it is tackled this transfer of the method of analysis to the pedagogical practice; furthermore two original computer applications are set out to work the photography by this method in education. These applications can be used at every educational level.
La proposta de l�ús pedagògic de la fotografia històrica es basa en un mètode d�anàlisi de la fotografia que s�exposa a la primera part de l�article. El mètode parteix de la interpretació de la fotografia com un fragment de temps (instant) i com un fragment d�espai (mirada). A partir d�aquesta visió es va deduint la forma de treballar amb la fotografia, que es pot resumir en els passos principals següents: extracció de la informació que conté el fragment; introducció del fragment en una «solució informativa» o context, ajustament de la fotografia com a fragment de temps amb altres fragments per obtenir com a resultat la percepció de processos; i ajustament de la fotografia com a fragment d�espai amb altres fragments per a facilitar assolir, mitjançant l�observació de singularitats com les fotografies, un nivell d�abstracció i no tan sols descriptiu. A partir de l�exposició del mètode, és fàcil fer-ne derivar la seva aplicació pedagògica i la intensificació d�activitats intel·lectuals com l�extracció d�informació, l�observació i l�anàlisi, la creació de relacions, la percepció dels processos i l�exercici de l�abstracció