Acceso usuarios
Marcel Abbad Sort
Les microfinances es van importar des deis països en via de desenvolupament, on van néixer en els anys setanta, quan aquí encara no sabíem el que era un microcrédit. Aquest procés importador les va sotmetre a una espécie de metamorfosi; conservant el seu nom, es van convertir en alguna cosa que gens tenia a veure amb les microfinances originals, les quals van meréixer un Premi Nobel en el 2006. Quan en aquells països, el microcrèdit lluitava contra la pobresa extrema, aquí s'atorgaven crèdits per a muntar negocis de tot tipus. Es va tractar una adaptació subjectiva, sense ordre ni un criteri comú, sense una legislació i motivada per raons molt dispars entre si. Fruit d'aquesta falta de criteri, va aparéixer la confusió que ara mateix planeja sobre aquest sector que, ben gestionat, reportaria enormes beneficis socials i, no obstant això, en la práctica ha desaparegut, fruit de la crisi sobretot, de la dolenta gestió. A més, per al seu desenvolupament eficaç no només cal la voluntat de voler fer microcrèdits. Cal tenir autèntica vocació. 1 això ho canvia tot.
Microfinancials was imported from developing countries, where it was boro in the seventies. In this proces it suffered kind of a metamorphosys; mantaining its narre, it became something which had nothing to do with original microfinantials awarded with the 2006 Nobel Prize. At the same time when microcredits where fighting extreme poverty, here credits were used to build every kind of business. This adaptation had no common order neither common criterion, no legislation and with very different motivations. This absence of criterion took to present confusion in a sector that, being well managed, could bring great benefits to society and that, instead of this, has disappeared because of the economical crisis but, most of all, because of bad management. Its effective development not only requires the aim of offering microcredits. It also requires an authentic vocation. And this changes everything.
