Acceso usuarios
Albert Branchadell Gallo
Estònia i Catalunya comparteixen una situació lingüística similar (posttotalitària) però mostren dues respostes polítiques diferents a aquesta situació, especialment en el seu tractament del rus i el castellà. A Estònia, oficialment monolingüe, el rus és una llengua «estrangera » amb facilitats lingüístiques limitades (incloent-hi escoles en rus); a Catalunya, el castellà és una llengua (co)oficial amb amplis drets lingüístics (excloent-hi escoles en castellà). Aquest article identifica una sèrie d'àmbits en què les polítiques lingüístiques estonianes han estat motiu de controvèrsia pel que fa al compliment de les normes establertes pel Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals. En tots els casos, la reacció d'Estònia a la crítica internacional ha consistit a adoptar una opció que ja era operativa a Catalunya. Basant-se en això, l'article sosté que Catalunya podria ser un model per a Estònia (no a l'inrevés) i que Estònia podria acabar convertint-se en una comunitat política bilingüe de la mateixa mena que Catalunya.
Estonia and Catalonia share a similar (post-totalitarian) linguistic situation but show two different political responses to it, especially in their treatment of Russian and Spanish. In officially monolingual Estonia, Russian is a «foreign» language with limited linguistic facilities (including Russian-medium schools); in Catalonia, Spanish is a (co)official language with extensive linguistic rights (excluding Spanish-medium schools). This paper identifies a number of areas in which Estonian language policies have been controversial with respect to the compliance with the standards set forth by the Framework Convention for the Protection of National Minorities. In every instance, the Estonian reaction to international criticism has been to adopt an option that was already operative in Catalonia. Drawing on this, the paper claims that Catalonia might be a model for Estonia (not the other way around) and that Estonia might end up by turning into a bilingual polity of the Catalan kind.
