Acceso usuarios
Manuel Triano López
El presente artículo se centra en la validez de las políticas de «Sólo inglés» establecidas en la función pública en los Estados Unidos. Para ser más concretos, el artículo aborda la legitimidad de estas normas cuando el trabajador argumenta una violación del derecho a la libertad de expresión recogido en la Primera Enmienda de la Constitución del país. Apoyándose en sentencias judiciales, el artículo muestra que la constitucionalidad de las acciones llevadas a cabo contra un trabajador por hablar un idioma extranjero en el lugar de trabajo depende de la sentencia en Garcetti v. Ceballos. Emitida en 2006, la sentencia de este caso autoriza a los organismos públicos estadounidenses a regular la expresión de sus trabajadores en el ejercicio de sus funciones, incluso cuando la expresión trate de un asunto de gran relevancia social. Además, en el supuesto de que la expresión no guardara relación con las funciones del empleado, aún tendría que pasar la prueba de Pickering, comenzando por el requisito de que el contenido de la expresión debe ser de interés público. A pesar de estos obstáculos, la sentencia en Garcetti no deja sin amparo legal a los trabajadores de la función pública frente a una política de «Sólo inglés». En primer lugar, Garcetti no abarca los casos de censura previa, es decir, de aquellas normas que restringen la expresión antes de que ocurra. Si el trabajador consiguiera persuadir al tribunal para que adjudicara el caso por esta vía, el gobierno tendría que aducir una justificación de mayor peso para su política de «Sólo inglés» de lo exigido por el caso Garcetti. Y, en segundo lugar, dada la alta protección del sistema judicial estadounidense hacia las expresiones de carácter político, es muy probable que un tribunal invalidara una norma de «Sólo inglés» que interfiriera en la libre circulación de dichas opiniones, incluso cuando éstas estuvieran ligadas al desempeño de las funciones del trabajador.
Aquest article se centra en la validesa de les normatives de «l'ús exclusiu de l'anglès» establertes per la funció pública als Estats Units. En concret, l'article se centra en la legitimitat d'aquestes normes quan l'empleat al·lega una violació del dret a la llibertat d'expressió recollit a la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units. Reforçat per les decisions judicials, l'article demostra que la constitucionalitat de les accions dutes a terme contra un empleat públic per parlar una llengua estrangera a la feina depèn de la sentència a Garcetti v. Ceballos. Aquest cas, del 2006, autoritza els organismes governamentals a regular l'expressió dels seus empleats en l'exercici de les seves funcions, fins i tot quan l'expressió tracti d'un assumpte d'una gran rellevància social. A més, en el supòsit que l'expressió no tingués res a veure amb les funcions de l'empleat, encara hauria de passar la prova de Pickering, començant pel requisit que el contingut de l'expressió ha de ser d'interès públic. Malgrat aquests obstacles, el cas Garcetti no deixa els empleats públics sense empara legal enfront d'una política d'«ús exclusiu de l'anglès ». En primer lloc, el cas Garcetti no inclou els casos de censura prèvia, és a dir, d'aquelles normes que restringeixen l'expressió «abans» que es produeixi. Si l'empleat aconseguís convèncer el tribunal perquè seguís aquest darrer enfocament, el govern hauria d'adduir una justificació de major pes per a la seva política d'«ús exclusiu de l'anglès» del que s'exigeix seguint Garcetti. I, en segon lloc, atès l'alt nivell de protecció judicial cap a les expressions de caràcter polític, és molt probable que un tribunal invalidés una norma «d'ús exclusiu de l'anglès» que interferís en la lliure circulació de les esmentades opinions, fins i tot quan aquestes estiguessin lligades a l'exercici de les funcions oficials de l'empleat.
This article focuses on the validity of English-Only regulations enacted by public employers in the United States. Specifically, the article centers on the legitimacy of these regulations when the employee claims a violation of the Free-speech Clause embedded in the First Amendment to the United States Constitution. Bolstered by court decisions, the article shows that the constitutionality of adverse employment actions taken against public employees for speaking a foreign language at work will revolve around the courts' application of Garcetti v. Ceballos. That 2006 case empowered government employers to regulate employee expression that lies within the employee's official duties, even if the speech dealt with an issue of great social relevance. Moreover, even if the employee's speech were found to be unrelated to the his/her duties, it would still have to pass the four prongs of the Pickering test, which begins by requiring the employee to show that the speech dealt with a public matter. Despite these obstacles, Garcetti does not leave public employees without any legal recourse against an English-Only policy. First, Garcetti does not control prior restraints on employee speech, i.e., situations in which speech was restricted before it actually occurred. If the employee persuaded the court to follow this approach, the government would have to meet a greater burden of justification than it would under Garcetti. And second, given the high level of judicial protection traditionally enjoyed by political speech, courts would most likely strike down English-Only regulations that impinged on the free discussion of governmental affairs, even if the expression fell within the employee's official duties.
