Acceso usuarios
El presente trabajo pretende aproximarse al estatuto jurídico de los derechos sociales de los emigrantes. El problema fundamental que se plantea es el de la especial precariedad de los emigrantes en situación de irregularidad (carencia de permiso de residencia y de trabajo); en este colectivo la regularidad administrativa actúa como filtro de acceso a los derechos sociales. Los problemas de constitucionalidad emergen precisamente de esta situación. Los emigrantes en situación regular, en esencia, gozan de los mismos derechos sociales que los españoles, por lo que los problemas que presentan son los generales de esta categoría de derechos. Las libertades sociales son la excepción fundamental, ya que se distancian de la exigencia de la regularidad administrativa para el acceso a estos derechos. La construcción jurisprudencial sobre la dignidad humana como criterio de acceso a los derechos no ha traspasado a la ciudadanía social de los emigrantes irregulares, que carecen, sin más, de ésta.
Aquest treball pretén aproximar-se a l'estatut jurídic dels drets socials dels emigrants. El problema fonamental que es planteja és el de l'especial precarietat dels emigrants en situació d'irregularitat (manca de permís de residència i de treball); en aquest col·lectiu, la regularitat administrativa actua com a filtre d'accés als drets socials. Els problemes de constitucionalitat emergeixen precisament d¿aquesta situació. Els emigrants en situació regular gaudeixen, en essència, dels mateixos drets socials que els espanyols, raó per la qual els problemes que presenten són els generals d'aquesta categoria de drets. Les llibertats socials en són l'excepció fonamental, ja que es distancien de l'exigència de la regularitat administrativa per accedir a aquests drets. La construcció jurisprudencial sobre la dignitat humana com a criteri d¿accés als drets no s'ha traspassat a la ciutadania social dels emigrants irregulars, els quals, ras i curt, no en tenen.
