Acceso usuarios
Jordi Nieva Fenoll 
La Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias tendría que ser de invocación más frecuente en los tribunales por parte de los ciudadanos. A pesar de ello, a menudo se oponen supuestos obstáculos jurídicos que parecen impedir que pueda ser así. Sin embargo, cuando se observan de cerca estas teóricas trabas, el observador se da cuenta de que con frecuencia es una interpretación sesgada de estas trabas lo que hace que la Carta no sea de aplicación más frecuente. Es discutible si la Carta otorga derechos directamente a los ciudadanos, pero lo que no es rebatible es que como tratado internacional ratificado por el Estado español, superior en rango a cualquier ley orgánica u ordinaria, su contenido tiene que informar todo el ordenamiento jurídico y, por lo tanto, su aplicación no tendría que generar en absoluto tantos inconvenientes como se observa en la práctica de los tribunales. En el artículo se analizan las diferentes maneras de superar estos obstáculos, a fin de que los ciudadanos encuentren en la Carta el amparo de sus derechos que desearon los inspiradores de este tratado internacional.
Citizens appearing in court should invoke the European Charter for Regional or Minority Languages more often. Despite this, so-called legal obstacles are often cited that would seem to prevent this from happening. Nevertheless, when these theoretical obstacles are viewed more closely, the observer realizes that it is often a biased interpretation of these obstacles that prevents the Charter from being applied more often. It is debatable whether the Charter grants rights directly to the citizenry, but what is irrefutable is that as an international treaty ratified by Spain, superior in status to any implementing act or ordinary law, its contents must inform the entire legal system, and consequently, its application should not generate as many disadvantages as is observed in the practice of the courts. The article analyzes different ways of overcoming these obstacles, so that the citizenry can find in the Charter the protection of their rights desired by those who inspired that international treaty.
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries hauria de ser d'invocació més freqüent als tribunals per part dels ciutadans. Malgrat això, sovint hom oposa suposats obstacles jurídics que semblen impedir que pugui ser així. Tanmateix, quan es miren de prop aquests teòrics entrebancs, l'observador s'adona que en la majoria d'ocasions és una interpretació esbiaixada d'aquestes traves el que fa que la Carta no sigui d'aplicació més freqüent. És discutible si la Carta atorga drets directament als ciutadans, però el que no és rebatible és que com a tractat internacional ratificat per l'Estat espanyol, superior en rang a qualsevol llei orgànica o ordinària, el seu contingut ha d¿informar tot l'ordenament jurídic i, per tant, la seva aplicació no hauria de generar pas tants inconvenients com s'observa a la pràctica dels tribunals. A l'article s'analitzen les diferents maneres de superar aquests obstacles, per tal que els ciutadans trobin en la Carta l'empara dels seus drets que van desitjar els inspiradors d'aquest tractat internacional.
