Acceso usuarios
Raquel Taranilla García
Dada la importancia institucional del Tribunal Constitucional (TC), los elementos retóricos ocupan un lugar destacado en la forma en que dicho órgano motiva sus decisiones. El objeto de este artículo es analizar de qué modo el TC dota de credibilidad a su discurso a través de recursos de gestión de la propia imagen y, en concreto, de estrategias de autocortesía. Para ello, se emplea la relación de cualidades del orador establecida por Aristóteles (a saber: virtud moral, prudencia y benevolencia) para clasificar los mecanismos retóricos al servicio de la construcción de una apariencia creíble y competente del Tribunal.
Given the institutional importance of the Constitutional Court (CT), rhetorical elements play a noteworthy role in the way in which this body states the reasoning behind its decisions. The object of this article is to analyze how the CT adds credibility to its discourse by the use of various methods for managing its own image, specifically, strategies of self-courtesy. To do so, the qualities Aristotle attributed to good orators (i.e., moral virtue, prudence, and benevolence) are used to classify the rhetorical techniques that buttress the construction of a Court image that is both credible and competent.
Atesa la importància institucional del Tribunal Constitucional (TC), els elements retòrics ocupen un lloc destacat en la forma amb què aquest òrgan motiva les seves decisions. L'objecte d'aquest article és analitzar de quina manera el TC dota de credibilitat el seu discurs a través de recursos de gestió de la pròpia imatge i, en concret, d'estratègies d'autocortesia. Per això, s'empra la relació de qualitats de l'orador establerta per Aristòtil (és a dir: virtut moral, prudència i benevolència) per classificar els mecanismes retòrics al servei de la construcció d'una aparença creïble i competent del Tribunal.
