Acceso usuarios
Francho Nagore Laín
Una serie de factores explican la tendencia a la modernización del lenguaje administrativo desarrollada en diversos ámbitos lingüísticos. El ámbito lingüístico del español o castellano no ha sido ajeno a esta tendencia. Ahora bien, el proceso modernizador en este caso es muy reciente, pues antes de la Constitución de 1978 apenas se puede constatar un cierto interés por la mejora del lenguaje administrativo en los años cincuenta y sesenta del siglo XX. La mayoría de las actuaciones son posteriores a 1978 y se centran en iniciativas de la Administración, como la elaboración y publicación de manuales, pero también son importantes los estudios lingüísticos, desde los pioneros de Luciana Calvo en 1980 hasta los de Heraclia Castellón en el 2001, pasando por estudios menores de una serie de lingüistas. A pesar del considerable avance que suponen estos hitos, el lenguaje administrativo español debe proseguir ese proceso modernizador, buscando la claridad y la corrección, si quiere servir para acercar más la Administración al ciudadano. No pretendemos en este artículo centrarnos en cuestiones lingüísticas internas, sino por el contrario identificar y valorar los principales hitos en la historia externa de dicho proceso.
Una sèrie de factors expliquen la tendència a la modernització del llenguatge administratiu desenvolupada en diversos àmbits lingüístics. L'àmbit lingüístic de l¿espanyol o castellà no ha estat aliè a aquesta tendència. Ara bé, el procés modernitzador en aquest cas és molt recent, ja que abans de la Constitució de 1978 amb prou feines es pot constatar un cert interès per la millora del llenguatge administratiu als anys cinquanta i seixanta del segle XX. La majoria de les actuacions són posteriors al 1978 i se centren en iniciatives de l'Administració, com ara l'elaboració i publicació de manuals, però també són importants els estudis lingüístics, des dels pioners de Luciana Calvo al 1980 fins als d'Heraclia Castellón al 2001, passant per estudis menors d'una sèrie de lingüistes. Malgrat l'avenç considerable que impliquen aquestes fites, el llenguatge administratiu espanyol ha de prosseguir aquest procés modernitzador, cercant la claredat i la correcció, si vol servir per apropar més l'Administració al ciutadà. En aquest article no pretenem centrar-nos en qüestions lingüístiques internes sinó, per contra, identificar i valorar les principals fites en la història externa del procés esmentat.
A series of factors explains the tendency towards the modernization of administrative language that has taken place in various areas of language. Spanish has not been exempt from this tendency. That said, the modernizing process in the case of Spanish is very recent, since before the 1978 Constitution, in the 1950s and 60s, interest in the improvement of administrative language was scarcely noticeable. Most actions came about after 1978 and were focused on government initiatives, such as the development and publication of manuals. Also important were linguistic studies, from the pioneering work of Luciana Calvo in 1980 to the research of Heraclia Castellón in 2001, not to mention lesser studies by a series of linguists. In spite of the considerable step forward that these milestones represent, Spanish administrative language must continue with that modernizing process, seeking clarity and proper expression, if it wants to make government more accessible to the citizenry. The purpose of this article is not to focus on internal language issues, but rather, on the contrary, to identify and assess the major landmarks in the external history of this process.
