Acceso usuarios
Cristian Palazzi Nogues de Trujillo
Aquest article vol recuperar l'oblidada figura del doctor i filósof malagueny Diego Ruiz, personatge ambigu i genial que viatjà a Barcelona als tretze anys i que visqué enamorat de Catalunya fins a les acaballes de la seva vida. La proximitat que mantingué amb alguns dels intel�lectuals més rellevants d'aquella época, entre ells Joan Maragall, Eugeni d'Ors o Joan Salvat-Papasseit, i la seva activitat com a articulista al diari El Poble Català, fan pensar en la seva figura com un interlocutor vàlid i influent en l'ambient del noucentisme català. A partir de la seva biografia i l'anàlisi de les seves obres De l'entusiasme com a principi de tota moral futura (1907) i Missatge a Macià (1931), així com de les constants aparicions en els mitjans de comunicació de l'época, l'autor tracta de dibuixar la força i la possible atracció que provocà el desenvolupament del seu pensament, molt relacionat amb les principals preocupacions d'aquell moment históric, especialment amb la idea del catalanisme.
This article wishes to recuperate the forgotten figure of the doctor and philosopher from Malaga Diego Ruíz, an ambiguous and brilliant character who travelled to Barcelona when he was 13 years old and lived loving Catalunya until the final stages of his life. The closeness he kept with some of the most relevant intellectuals of that time, among which were, Joan Maragall, Eugeni d'Ors and Joan Salvat-Papasseit, and his activity as a columnist for the newspaper El Poble Català, make us think of him as a valid and influential interlocutor in the Catalan Noucentisme movement. As from his biography and the analysis of his works De l'entusiasme com a principi de Iota moral futura (1907) and Missatge a Macià (1931), as well as the constant appearances in the media of that time, the author tries to describe the force and the possible attraction of the development of his though, very related with the main preoccupations of that historic moment, especially with the idea of Catalanism.
