Acceso usuarios
Remedios Melero 
El moviment d'accés obert en la producció científica ha experimentat els últims anys un avenç significatiu, malgrat que encara sigui una qüestió emergent en el nostre país. Un exemple en són les 21 institucions espanyoles que han signat la Declaració de Berlín, setze de les quals són universitats. Quant a la presència o el registre en directoris internacionals, actualment les xifres al Registry of Open Access Repositories (ROAR) i al Directory of Open Access Repositories (OpenDOAR) són respectivament 32 i 23; no obstant això, hi ha dipòsits de creació recent o en fase de proves que no s'hi tenen en compte. Aquesta diferència quantitativa es deu als criteris d'inclusió i també a certs errors detectats en el directori ROAR. Cronològicament, el primer que es va crear va ser Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), l'any 2001; tanmateix, la majoria van començar a emergir cap a l'any 2005. D'acord amb les dades d'aquests directoris, el programari més utilitzat és el DSpace i l'EPrints. La diversitat en tipus de continguts és una característica comuna als dipòsits espanyols, i els documents més abundants són tesis, tesines i treballs presentats a congressos, seguits d'articles en revistes. El creixement dels dipòsits segons el temps s'ajusta a tres models, en uns més que en d'altres: el creixement en forma lineal, escalonada i de plat. El primer respon, com el nom indica, a un creixement lineal constant en el temps, cosa que es veu clarament en el cas del dipòsit TDX o del Treballs Acadèmics de la UPC. Els altres dos models corresponen al dipòsit per "càrregues" de mida diferent i en períodes de temps diferents. Segons com siguin aquests salts, la forma serà escalonada (càrregues més freqüents), com en el cas del RACO o dels E-Prints Complutense, o en forma de plat quan la separació en el temps és més gran, com en el Repositorio de la Universidad Carlos III o en el RECERCAT.
