Acceso usuarios
Xabier Arzoz Santisteban 
La Comunidad Autónoma de País Vasco (CAPV) y la Comunidad Foral de Navarra (CFN) cuentan con sendas leyes de normalización lingüística del euskara desde 1982 y 1986, respectivamente. El transcurso de más de dos décadas desde la aprobación de dichas leyes constituye un momento adecuado para examinar y comparar las políticas lingüísticas realizadas hasta la fecha. En este trabajo se ofrece una síntesis de los aspectos más destacados de los últimos diez años de intervención pública sobre la lengua vasca en el Estado español.
El estudio de los casos del País Vasco y de Navarra muestra cómo una misma lengua puede ser objeto de regulaciones y de políticas lingüísticas muy diferentes en el seno de un mismo Estado, en territorios limítrofes, y bajo el imperio de la misma declaración constitucional de cooficialidad. Mientras en el País Vasco se va superando el conflicto lingüístico y la situación diglósica inicial para entrar en una fase de coexistencia lingüística, en Navarra en los ocho años precedentes se retrocedió a etapas anteriores, más próximas al conflicto lingüístico que al marco constitucional de pluralismo lingüístico.
El estudio de esos casos sugiere la siguiente tesis: la institucionalización de una lengua minoritaria asociada a los procesos de descentralización política tiene un efecto limitado sobre el estatus real de la lengua minoritaria si las elites que detentan el poder territorial no comparten con los hablantes de la lengua minoritaria la misma noción sobre el valor intrínseco de esa lengua. La tesis también podría ser verificada y, en su caso, matizada con el estudio de otros casos en España, por ejemplo las políticas lingüísticas de las comunidades autónomas que tienen el catalán/valenciano como lengua cooficial.
La Comunitat Autònoma de País Basc (CAPV) i la Comunitat Foral de Navarra (CFN) disposen de sengles lleis de normalització lingüística de l'euskara des del 1982 i el 1986, respectivament. El transcurs de més de dues dècades des de l'aprovació de les lleis esmentades constitueix un moment adequat per examinar i comparar les polítiques lingüístiques que s'han dut a terme fins a la data. En aquest treball s'ofereix una síntesi dels aspectes més destacats dels últims deu anys d'intervenció pública sobre la llengua basca a l'Estat espanyol. L'estudi dels casos del País Basc i de Navarra mostra com una mateixa llengua pot ser objecte de regulacions i de polítiques lingüístiques molt diferents al si d'un mateix Estat, en territoris limítrofs, i sota l'imperi de la mateixa declaració constitucional de cooficialitat. Mentre que al País Basc es va superant el conflicte lingüístic i la situació de diglòssia inicial per entrar en una fase de coexistència lingüística, a Navarra en els vuit anys precedents s'ha retrocedit a etapes anteriors, més pròximes al conflicte lingüístic que al marc constitucional de pluralisme lingüístic. L'estudi d'aquests casos suggereix la tesi següent: la institucionalització d'una llengua minoritària associada als processos de descentralització política té un efecte limitat sobre l'estatus real de la llengua minoritària si les elits que detenen el poder territorial no comparteixen amb els parlants de la llengua minoritària la mateixa noció sobre el valor intrínsec d'aquesta llengua. La tesi també podria ser verificada i, si és el cas, matisada amb l'estudi d'altres casos a Espanya, per exemple les polítiques lingüístiques de les comunitats autònomes que tenen el català/valencià com a llengua cooficial.
The Autonomous Community of the Basque Country (CAPV) and the Regional Community of Navarre (Comunidad Foral de Navarra [CFN]) have had language normalization laws for Euskara since 1982 and 1986, respectively. More than two decades after the passage of these laws, the time is right to review and compare the language policies carried out so far. This paper offers an overview of the most noteworthy aspects of the last ten years of public intervention in Basque language issues within Spain. The study of the cases of the Basque Country and Navarre shows how the same language can be subjected to very different regulations and language policies within the same country, in adjacent territories, with both territories being governed by the same constitutional statement establishing co-official status. While in the Basque Country the language conflict and the initial situation of diglossia are being overcome and a new phase of linguistic coexistence has begun, over the past eight years, Navarre has regressed to earlier levels that were closer to language conflict than to the constitutional framework of language pluralism. The study of those cases suggests the following thesis: the institutionalization of a minority language associated with the processes of political decentralization has a limited effect on the actual status of the minority language if the elites holding territorial power do not share with the speakers of the minority language the same idea as to the intrinsic value of the language. The thesis could also be verified, and where appropriate, nuanced, through the study of other cases in Spain, for example, the language policies of those regional communities having Catalan or Valencian as a co-official language.
