Acceso usuarios
Entre la aprobación del estatuto de autonomía de Catalunya (EAC) de 1979 y la del actual, el pasado 18 de junio de 2006, se ha realizado mucha investigación en los ámbitos de la lengua catalana y los lenguajes de especialidad. Así pues, un texto de este tipo tiene que reflejar los rasgos que asocian los manuales al lenguaje jurídico-administrativo. La praxis de la Administración, sin embargo, no siempre incorpora dichas recomendaciones y, sea por omisión voluntaria o involuntaria, no las aplica. En este artículo queremos analizar algunos rasgos lingüísticos que caracterizan cada una de las versiones del Estatuto para detectar las diferencias que se han producido a lo largo del tiempo que las separa. Durante este período se ha avanzado mucho en el estudio lingüístico del lenguaje jurídico-administrativo en catalán. Al mismo tiempo, se quieren contrastar las características identificadas y su uso actual con lo que se recomienda desde un punto de vista académico.
Entre l’aprovació de l’estatut d’autonomia de Catalunya (EAC) de 1979 i la de l’actual, el darrer 18 de juny de 2006, s’ha produït molta recerca en l’àmbit dels llenguatges d’especialitat en llengua catalana.
Un text d’aquest caràcter ha de reflectir, doncs, els trets que marquen els manuals de llenguatge juridicoadministratiu. Malgrat tot, la praxi de l’Administració no sempre acaba de fer-se seves aquestes recomanacions i, sigui per omissió voluntària o involuntària, no les aplica.
En aquest article volem analitzar alguns dels trets lingüístics que caracteritzen cadascun dels estatuts d’autonomia per tal de detectar les diferències que s’han produït en l’espai de temps que els separa. Durant aquest període s’ha produït molta recerca en el camp del llenguatge juridicoadministratiu en llengua catalana. Al mateix temps, es volen contrastar els trets identificats i el seu ús actual amb allò que es recomana des d’un punt de vista acadèmic.
Between 1979 and 2006 a lot of research has been developed in a field such as language for specific purposes (LSP) in Catalan linguistics. In both years two different versions of an Estatut d'autonomia de Catalunya, Catalonia's self-government statute, were approved. Both versions are therefore supposed to reflex changes in discourse that have taken place during this period and which are described in legal and administrative language handbooks. Despite that, Administration's praxis doesn't always take into account them: such linguistic recommendations are omitted voluntarily or involuntarily. This article is aimed to identify and analyse some linguistic features associated to each text. In cases where linguistic differences have been identified, we will try to explain them according to linguistic conventions that rule this specific field from a scholar point of view.
