Acceso usuarios
El catalán dispone de una variedad considerable de recursos en línea para el aprendizaje del lenguaje jurídico. Se trata de materiales mayoritariamente promovidos por instituciones públicas, de acceso libre y gratuito, que se pueden agrupar en cuatro categorías: recursos que describen criterios lingüísticos, herramientas de ayuda a la redacción de documentos, diccionarios y corpus, y materiales de autoaprendizaje. Son recursos que utilizan públicos diversos, pero dos de los grupos de usuarios a quienes puede reportar más beneficios son los traductores y los juristas, que los utilizan en actividades de traducción y de redacción jurídicas. Aunque las necesidades comunicativas de traductores y de juristas pueden ser parcialmente compartidas, no podemos olvidar que responden a perfiles de usuarios diferentes y que, por consiguiente, se aproximan a los recursos con necesidades comunicativas diversas. El traductor no siempre se ha formado en el campo conceptual del derecho, pero tiene conocimientos lingüísticos y traductológicos. El jurista, en cambio, tiene conocimientos previos sobre el campo conceptual, pero no siempre posee la formación lingüística del traductor. La formación previa de los usuarios, el contenido de los recursos y las vías de acceso que se han previsto condicionan el acceso de los usuarios. Y, en el catalán jurídico, traductores y juristas sólo pueden acceder a una parte de los recursos disponibles, en parte por las características de los materiales, pero en parte también porque las vías de acceso a la información que prevén los materiales no se ajustan del todo a la formación previa y a las habilidades de búsqueda de los usuarios potenciales. Prever las necesidades comunicativas de los usuarios que utilizarán los recursos es una actividad necesaria si queremos que el repertorio de recursos para el aprendizaje del lenguaje jurídico en catalán sea eficaz y mejore la situación actual. El artículo describe sumariamente las diversas fuentes de información en línea de que dispone el catalán jurídico para el aprendizaje. Asimismo, perfila las competencias y las necesidades comunicativas más habituales de los traductores jurídicos y de los juristas en actividades de redacción. Finaliza apuntando algunas medidas que contribuirían a mejorar la accesibilidad en este tipo de recursos.
Catalan has a considerable variety of on-line resources available for learning legal language. In most cases, these materials are disseminated by public institutions and may be accessed free of charge. They fall into four categories: resources that describe linguistic criteria help tools for drafting documents, dictionaries and corpuses These resources are used by different audiences, but two of the user groups that can benefit most are translators and jurists, who use these texts in translation activities and drafting legal documents. Although the communicative needs of translators and jurists may have some points of commonality, one should not forget that they respond to different user profiles and consequently, these two user groups approach the resources with different communicative needs. A translator has not always received training in the conceptual area of the law, but he does possess language skills and translation-related knowledge. The jurist, on the other hand, has prior knowledge of the conceptual area, but does not always possess the language background the translator has. The prior training of the users, the content of the resources and the avenues of access that have been provided condition user access. In legal Catalan, translators and jurists can only access a part of the available resources, in part because of the characteristics of the materials, but in part also because the avenues of access to the information provided for in the materials do not completely match the prior training and search skills of potential users. Foreseeing the communicative needs of the people who will use the resources is necessary if we want the repertoire of resources for learning Catalan legal language to be efficient, something that can bring about an improvement in the current situation. The article briefly describes the various sources of on-line information available for learning Catalan legal language. It goes on to profile the most common skills and communications needs of legal translators and jurists with respect to legal composition. It concludes by suggesting some measures that would contribute to improving access to this type of resources.
El català disposa d’una varietat considerable de recursos en línia per a l’aprenentatge del llenguatge jurídic. Es tracta de materials majoritàriament promoguts per institucions públiques, d’accés lliure i gratuït, que es poden agrupar en quatre categories: recursos que descriuen criteris lingüístics, eines d’ajuda a la redacció de documents, diccionaris i corpus, i materials d’autoaprenentatge.
Són recursos usats per públics diversos, però dos dels grups d’usuaris que més se’n poden beneficiar són els traductors i els juristes, que els empren en activitats de traducció i de redacció jurídiques. Tot i que les necessitats comunicatives de traductors i de juristes poden ser parcialment compartides, cal no oblidar que responen a perfils d’usuaris diferents i que, consegüentment, s’aproximen als recursos amb necessitats comunicatives diferents. El traductor no sempre està format en el camp conceptual del dret, però té coneixements lingüístics i traductològics. El jurista, en canvi, té coneixements previs sobre el camp conceptual, però no sempre posseeix la formació lingüística del traductor.
La formació prèvia dels usuaris, els continguts dels recursos i les vies d’accés que s’hi han previst condicionen l’accés que hi poden tenir els usuaris. I, en el català jurídic, traductors i juristes només poden accedir a una part dels recursos disponibles, en part per les característiques dels materials, però en part també perquè les vies d’accés a la informació que preveuen els materials no s’ajusten del tot a la formació prèvia i a les habilitats de cerca dels usuaris potencials. Preveure les necessitats comunicatives dels usuaris que faran servir els recursos és una activitat necessària si volem que el repertori de recursos per a l’aprenentatge del llenguatge jurídic en català sigui eficaç i millori la situació actual.
L’article descriu sumàriament les diverses fonts d’informació en línia de què disposa el català jurídic per a l’aprenentatge. Més endavant, perfila les competències i les necessitats comunicatives més habituals dels traductors jurídics i dels juristes en activitats de redacció. Acaba apuntant algunes mesures que contribuirien a millorar l’accessibilitat en aquesta mena de recursos.
