Acceso usuarios
José Manuel Pérez Fernández
Toponymy, understood as the ensemble of place names and geographical features, or as the ensemble of place names for a country, has constituted one of the most shameful aspects of the linguistic reality of Asturias, and has been a constant demand of the movement for language recovery (Re-Surdimientu). Somewhat belatedly, a process has been launched to make the demand for the recovery of traditional place names a reality. That process is the object of this paper; it is a process filled with light and shadows. Imprecise regulations, in some cases, limited regulations in others, combined with a vacillating political will, explain the difficulties of the recovery process. An additional factor is the singular linguistic nature of Asturian and Galician-Asturian, the two official languages of the autonomous community of Asturias, along with Spanish. Neither of the two has official status (although both enjoy official recognition), which contributes an enlightening vision of the set of problems involved in the protection of minority languages without full official recognition and the consequent protection of the language rights of the speakers of these languages. Starting from this panorama, this paper addresses three main issues: 1) the question of powers, i.e., the roles that fall to the regional autonomous government and the municipal government administrations; 2) how local legislation takes on the issue of toponymy, specifically, the administrative procedure set up to establish, and when necessary, modify, the official names for localities, which is especially relevant in the case of those languages lacking a statute granting them official character; 3) a detailed and critical analysis of the current set of regulations in Asturias dealing with toponymy, focusing exclusively on the names of localities and their population centers.
La toponímia, entesa com el conjunt de noms de les poblacions i els accidents geogràfics, o com el conjunt de noms dels llocs d'un país, ha constituït un dels aspectes més sagnants de la realitat lingüística d'Astúries, i ha estat una constant reivindicació del moviment de recuperació lingüística (re-Surdimientu). Amb cert retard, s'ha posat en marxa el procés destinat a fer efectiva la demanda de la recuperació dels topònims tradicionals, procés que constitueix l'objecte d'aquest treball, i que és ple de llums i ombres. Una regulació imprecisa, en alguns aspectes, i limitada en d'altres, unida a una voluntat política vacil·lant, explica les dificultats del procés de recuperació, a la qual cosa cal afegir la singularitat que ni l'asturià ni el gallego-asturià (les dues llengües de la comunitat autònoma al costat del castellà) no gaudeixen de l'estatut d'oficialitat (encara que sí que gaudeixen de reconeixement oficial), que aporta una visió enriquidora de la problemàtica de la tutela de les llengües minoritàries sense reconeixement oficial ple i la consegüent tutela dels drets lingüístics dels parlants d'aquestes llengües. Partint d'aquest panorama, en aquest treball s'aborden fonamentalment tres qüestions: en primer lloc, la qüestió competencial, això és, el paper que correspon, principalment, tant a l'Administració autonòmica com a la municipal, i els títols que emparen la seva intervenció; en segon lloc, examinarem com la legislació de règim local afronta la qüestió toponímica, en concret, el procediment administratiu establert per fixar, i modificar si escau, la denominació oficial dels ens locals, cosa que resulta especialment rellevant en el cas de llengües sense estatut d'oficialitat; i en tercer i últim lloc, farem una anàlisi detallada i crítica del vigent règim asturià sobre toponímia, centrat exclusivament en el nom dels ens locals i els seus nuclis de població.
