Acceso usuarios
El lenguaje judicial en catalán ha experimentado una transformación considerable en los últimos quince años. Esta transformación se puede concretar en dos aspectos: el aumento de la presencia de la lengua catalana en los juzgados y la mejora progresiva de la calidad lingüística de los textos judiciales en catalán. El objetivo de este trabajo es analizar la calidad lingüística de una muestra representativa de resoluciones judiciales, concretamente la sentencia y el auto, con el ánimo constructivo de analizar, por una parte, hasta qué punto han sido permeables al modelo de lenguaje judicial que se ha ofrecido y, por otra, cuáles son los aspectos textuales, terminológicos y discursivos más resistentes a ser adoptados en un ámbito, el del derecho, en qué la formación académica ha sido durante muchos años casi exclusivamente en lengua castellana. En este sentido, los aspectos que se valoran desde el punto de vista de la calidad lingüística son la adecuación a una estructura formal que define el tipo de documento, la precisión en la terminología y la fraseología y la adopción de unos criterios de estilo de redacción jurídica, que en la mayoría de casos se concretan en construcciones sintácticas determinadas.
El llenguatge judicial en català ha experimentat una transformació considerable en els darrers quinze anys. Aquesta transformació es pot concretar en dos aspectes: l’augment de la presència de la llengua catalana als jutjats i la millora progressiva de la qualitat lingüística dels textos judicials en català. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la qualitat lingüística d’una mostra representativa de resolucions judicials, concretament la sentència i la interlocutòria, amb un ànim constructiu d’analitzar, d’una banda, fins a quin punt han estat permeables al model de llenguatge judicial que s’ha ofert i, de l’altra, quins són els aspectes textuals, terminològics i discursius més resistents a ser adoptats en un àmbit, el del dret, en què la formació acadèmica ha estat durant molts anys gairebé exclusivament en llengua castellana. En aquest sentit, els aspectes que es valoren des del punt de vista de la qualitat lingüística són l’adequació a una estructura formal que defineix el tipus de document, la precisió en la terminologia i la fraseologia i l’adopció d’uns criteris d’estil de redacció jurídica, que en la majoria de casos es concreten en construccions sintàctiques determinades.
Legal language in Catalan has undergone a considerable transformation over the last 15 years. Two aspects bring this transformation into sharp focus: the increasing presence of Catalan in the court system and the progressive improvement of the writing in legal texts in Catalan. The objective of this paper is to provide a constructive analysis of the quality of the language in a representative sampling of legal rulings, specifically sentences and interlocutory, from two perspectives: 1) the extent to which these documents have been open to the model of legal language that has been offered; and 2) the textual, terminological and discursive aspects that are most resistent to adoption in an area, law, where academic training has been almost exclusively in Spanish for years. In this sense, from a language quality perspective, the aspects that are highly valued are the adaptation to a formal structure defining the type of document, precision in terminology and phraseology and the adoption of style criteria for legal composition, which in most cases take the form of specific syntactic constructions.
