Acceso usuarios
Ghjacumu Thiers
En deliberació unànime d'1 de juliol de 2005, l'Assemblea de Còrsega ha destacat la importància del fet lingüístic a Còrsega, amb tres objectius concrets: 1) salvaguardar la transmissió de la llengua corsa a les joves generacions; 2) definir el lloc i les funcions de la llengua corsa en la societat actual; 3) definir els mitjans i l'organització necessaris per afavorir el desenvolupament de l'ús de la llengua en tots els àmbits. G. Thiers, president del Consell Científic (CS), que ha redactat l'informe sobre l'estat de la llengua corsa i les proposicions per a la seva dinamització, presenta aquí les grans orientacions proposades pels experts i validades en una nova deliberació unànime de l'Assemblea de Còrsega en data 26 de juliol de 2007. Cal destacar que la població de Còrsega, ahir dividida sobre el fet lingüístic cors, està unida ara per consolidar-ne el futur. El Pla de desenvolupament de la llengua corsa hauria de cobrir un període de set anys (2007-2013) en la seva primera aplicació. L'informe del CS permet definir els objectius principals de la reflexió, el seu cos documental i les mesures i els mitjans previstos per intentar donar un aire nou (fiatu novu) a la llengua corsa. El document en qüestió té forma d'un tríptic i inclou: El prediagnòstic sociolingüístic. La definició d'un objectiu central: una dinàmica del bilingüisme adaptada a l'estratègia europea per al plurilingüisme. La consolidació de l'objectiu central segons tres objectius operacionals: 1) remuntada de la llengua 2) dinamització 3) infraestructures L'informe es basa en una realitat lingüística que es considera suficient per suportar una remuntada de la llengua en els sectors tradicionals, en què pot retrobar la vitalitat. Preveu mesures educatives i socioculturals que poden afavorir aquest objectiu. També preveu i descriu les mesures d'ordre formal i d'organització susceptibles d'afavorir l'ús públic de la llengua i la seva consolidació en l'esfera privada. A més, recomana que s'adoptin decisions d'àmbit polític que permetin donar a la llengua corsa un estatut de ple exercici. Finalment, fa constar la necessària oficialització de la llengua corsa en un context definit pel plurilingüisme i volgut d'aquesta manera.
En deliberació unànime d'1 de juliol de 2005, l'Assemblea de Còrsega ha destacat la importància del fet lingüístic a Còrsega, amb tres objectius concrets:
1) salvaguardar la transmissió de la llengua corsa a les joves generacions;
2) definir el lloc i les funcions de la llengua corsa en la societat actual;
3) definir els mitjans i l'organització necessaris per afavorir el desenvolupament de l'ús de la llengua en tots els àmbits.
G. Thiers, president del Consell Científic (CS), que ha redactat l'informe sobre l'estat de la llengua corsa i les proposicions per a la seva dinamització, presenta aquí les grans orientacions proposades pels experts i validades en una nova deliberació unànime de l'Assemblea de Còrsega en data 26 de juliol de 2007. Cal destacar que la població de Còrsega, ahir dividida sobre el fet lingüístic cors, està unida ara per consolidar-ne el futur.
El Pla de desenvolupament de la llengua corsa hauria de cobrir un període de set anys (2007-2013 ) en la seva primera aplicació.
L'informe del CS permet definir els objectius principals de la reflexió, el seu cos documental i les mesures i els mitjans previstos per intentar donar un aire nou (fiatu novu) a la llengua corsa.
El document en qüestió té forma d'un tríptic i inclou:
El prediagnòstic sociolingüístic La definició d'un objectiu central: una dinàmica del bilingüisme adaptada a l'estratègia europea per al plurilingüisme.
La consolidació de l'objectiu central segons tres objectius operacionals:
1) remuntada de la llengua 2) dinamització 3) infraestructures.
L'informe es basa en una realitat lingüística que es considera suficient per suportar una remuntada de la llengua en els sectors tradicionals, en què pot retrobar la vitalitat. Preveu mesures educatives i socioculturals que poden afavorir aquest objectiu. També preveu i descriu les mesures d'ordre formal i d'organització susceptibles d'afavorir l'ús públic de la llengua i la seva consolidació en l'esfera privada. A més, recomana que s'adoptin decisions d'àmbit polític que permetin donar a la llengua corsa un estatut de ple exercici.
Finalment, fa constar la necessària oficialització de la llengua corsa en un context definit pel plurilingüisme i volgut d'aquesta manera.
In a unanimous deliberation of July 1, 2005, the Assembly of Corsica highlighted the importance of the language issue in Corsica, with three specific objectives:
1) to safeguard the transmission of the Corsican language to the young generations;
2) to define the place and the functions of the Corsican language in modern society;
3) to define the organisational media needed to promote the development of the use of the language in all walks of life.
G. Thiers, President of the Scientific Council (SC), who wrote the report on the state of the Corsican language and the propositions for its revitalisation, presents here the orientations proposed by the experts and validated in a new unanimous deliberation of the Assembly of Corsica on July 26, 2007. It should be mentioned that the population of Corsica, previously divided by the Corsican language issue, has now united to consolidate its future.
The first implementation of the Development Plan of the Corsican language must cover a period of 7 years (2007-2013).
The report by the SC renders it possible to define the main objectives to be addressed, as well as the body of documents and the measures and media envisaged to try to give the Corsican language a new air (a fiatu novu).
The document in question is a three-page pamphlet and includes:
The sociolinguistic prediagnosis The definition of a core objective: a dynamic of bilingualism adapted to the European strategy for multilingualism.
The consolidation of the core objective according to three operating objectives:
1) recovery of the language 2) revitalisation 3) infrastructures The report is based on a linguistic reality that is deemed sufficient to support a recovery of the language in the traditional sectors, where it can re-find its vitality. It envisages educational and sociocultural measures that can promote this objective. It also provides for and describes the formal and organisational measures that can foster the public use of the language and its consolidation in the private sphere. Moreover, it recommends that political-level decisions be taken to afford the Corsican language a fully-fledged status.
Finally, it draws attention to the necessary officialisation of the Corsican language in a context defined by multilingualism.
