Les conseqüències de la pertinença d¿Espanya a la Unió Europea no estan ben plasmades a la Constitució. Tan sols cal recordar que les comunitats autònomes no es mencionen a l¿article 93 quan fa referència expressa als afers europeus.
L¿objecte d¿aquest article és examinar, en la pràctica actual, dues de les qüestions europees derivades de l¿adhesió espanyola que preocupen a les comunitats autònomes, en tant que la seva autonomia política resulta notablement afectada. D¿una banda, l¿actuació de les comunitats autònomes davant les instàncies jurisdiccionals de la Unió Europea, degut al fet que no poden defensar judicialment les seves competències davant d¿una norma comunitària que els afecti amb la mateixa facilitat amb què ho fan els poders centrals de l¿Estat.
Perquè la seva legitimació en el contenciós comunitari no és privilegiada i, per tant, són moltes dificultats amb les quals es troben per impugnar els actes dels quals no són destinatàries. I, d¿altra banda, la responsabilitat autonòmica en l¿àmbit intern derivada de l¿incompliment del dret comunitari, perquè són les comunitats autònomes que s¿han de fer càrrec de les conseqüències de les infraccions que els siguin imputables. Addicionalment, a l¿últim apartat s¿assenyala com queden regulats aquests dos temes en les reformes dels estatuts d¿autonomia ja vigents o en tràmit d¿aprovació, i molt particularment en el cas de Catalunya, a fi i efecte de contrastar si allò que es recull als estatuts casa bé amb el règim jurídic i la pràctica seguida en les dues qüestions seleccionades en aquesta investigació.
The consequences of Spain¿s membership of the European Union are not well reflected in the Constitution. The Autonomous Communities are not mentioned in article 93 of the Constitution, which refers explicitly to European affairs.
The aim of this article is to examine, in current practice, two of the European issues arising from Spanish membership that are of concern to the Autonomous Communities, insofar as their political autonomy is significantly affected. The first is the locus standi of the Autonomous Communities in terms of the jurisdictional institutions of the European Union, since they cannot defend their powers judicially when affected by an EU regulation as easily as the central powers of the State can. This is because they have no legitimate status as parties in the European appeal process, which in turn makes it very difficult for them to take issue with measures which are not aimed at them. The other issue is the responsibility of the Autonomous Communities for non-compli- ance with EU law at internal level, because it is they who have to deal with the consequences arising this such non-compliance.
The final section considers how these two areas have been regulated in the reforms to the statutes of the Autonomous Communities which are either in force or in the process of being enacted. Particular reference is made to the Catalan case, in order to determine how far the provisions of the statutes correspond to the legal regime and practice followed in these two areas.