L'any 1907, tot un conjunt de persones amb un gran esperit emprenedor, ambiciós i universalista va impulsar l'Institut d'Estudis Catalans, amb una visió moderna del país i orientada cap al progrés. Tots aquells emprenedors actuaven persuadits que el catalanisme no havia de ser tan sols una eina de reivindica-ció politica, sinó que havia de deixar també la seva empremta modernitzadora en la societat, més enllà de la industrialització i de l'autonomia política. Aquella generació del Noucentisme va saber fer de l'IEC l'Acadèmia del més alt nivell en la ciència i el coneixement. Una actitud capdavantera que duria a la crea-ció del Servei Meteorologic de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya i la Universitat Autónoma de Barcelona, o a la recuperació de l'art romànic català, sense oblidar, evidentment, la normativització del corpus lèxic de la nostra llengua. Amb motiu del centenari de la institució, el seu president repassa en aquest article els fets més importants de la seva história, fins a arribar a l'actual Institut, part essencial de la vida acadèmica, amb vinti-sis societats filials i més de vuit mil cinc-cents socis i sòcies, de tots els territoris de llengua i cultura catalanes.
In 1907, a group of people with a great, ambitious and universalistic spirit spearheaded the creation of l'institut d'Estudis Catalans, envisioning a modern, progress-oriented country. All those pioneers acted with the conviction that Catalan nationalism was not merely a tool to champion political claims, but that it also had to leave its modernising mark on society, and not just on industrialisation and political autonomy. That generation of Noucentisme managed to make the IEC an Academy aspiring to the pinnacle of science and knowledge. A forward-looking attitude that would lead to the creation of the Meteorological Service of Catalonia, the Library of Catalonia and the Autonomous University of Barcelona, or to the recovery of Catalan Romanesque art, without forgetting, naturally, the lexical regulation of our language. On the occasion of its centennial, in this article its chairman recaps on the most important landmarks in its history, up until the Institute as it is today, a pivotal part of academic life with twenty-seven subsidiaries and more than eight thousand five hundred members from all areas of Catalan language and culture.