Acceso usuarios
En este trabajo hemos analizado la explotación de la diversidad geolectal, sociolectal y etnolectal en un pequeño número de películas de animación norteamericanas, y cómo esta diversidad se ha trasladado a las versiones catalanas y castellanas disponibles. A partir de nuestro análisis es posible constatar cómo este tipo de películas utiliza con bastante habilidad las connotaciones socioculturales de los dialectos y los acentos en la sociedad norteamericana con el fin de caracterizar mejor a unos personajes de ficción, transgrediendo incluso cuando conviene las normas de corrección lingüística académica en favor de la verosimilitud. En cambio, las versiones dobladas catalanas sólo reflejan de forma pálida la explotación de la diversidad en el original.
La débil explotación de la diversidad dialectal propia tiene más trascendencia de lo que puede parecer a priori para el caso del catalán. Aunque se trate de un idioma con una variación dialectal poco pronunciada, el tratamiento de la diversidad geolectal y sociolectal del catalán en el ámbito audiovisual es a menudo una fuente de problemas, ya que éste es un tema en que se cruzan tensiones y tendencias contrapuestas. Por un , las carencias históricas del sistema educativo y sociocultural hacen que los principales medios en catalán acentúen su papel pedagógico y estandarizador; por otro, la inexistencia de un medio audiovisual general que alcance todo el dominio lingüístico ha provocado que nunca se haya generado una norma oral compartida. Como resultado, hoy por hoy se están consolidando diversas variedades regionales del estándar que en vez de favorecer el enriquecimiento del idioma común están afirmando las fronteras entre dialectos y obstaculizan el intercambio de productos culturales a lo largo y ancho del dominio lingüístico.
En nuestro trabajo sugerimos que el campo del doblaje, y en especial el del cine de animación, podría ser un buen terreno de experimentación para el desarrollo de un nuevo modelo de estandarización oral del catalán. Un modelo tal vez más coral que ayude a superar los corsés regionales en que ha caído la lengua catalana y colabore a potenciar la imprescindible circulación de la producción cultural propia o doblada entre todos los medios del dominio lingüístico.
En aquest treball hem analitzat l¿explotació de la diversitat geolectal, sociolectal i etnolectal en un petit nombre de pel·lícules d¿animació nord-americanes, i la manera com aquesta diversitat s¿ha traslladat a les versions catalanes i castellanes disponibles. A partir de la nostra anàlisi és possible constatar com aquesta mena de pel·lícules utilitza amb força habilitat les connotacions socioculturals dels dialectes i els accents en la societat nord-americana per tal de caracteritzar millor uns personatges de ficció, transgredint fins i tot quan convé les normes de correcció lingüística acadèmica en favor de la versemblança. En canvi, les versions doblades catalanes només reflecteixen pàl·lidament l¿explotació de la diversitat en l¿original.
La feble explotació de la diversitat dialectal pròpia té més transcendència del que pot semblar a priori per al cas del català. Tot i que es tracti d¿un idioma amb una variació dialectal poc pronunciada, el tractament de la diversitat geolectal i sociolectal del català en l¿àmbit audiovisual és sovint una font de problemes, ja que aquest és un tema en què s¿encreuen tensions i tendències contraposades. D¿una banda, les mancances històriques del sistema educatiu i sociocultural fan que els principals mitjans en català accentuïn el seu paper pedagògic i estandarditzador; de l¿altra, la inexistència d¿un mitjà audiovisual general que abracés tot el domini lingüístic ha provocat que mai no s¿hagi generat una norma oral compartida. Com a resultat, ara com ara s¿estan consolidant diverses varietats regionals de l¿estàndard que en comptes d¿afavorir l¿enriquiment de l¿idioma comú estan afermant les fronteres entre parlars i entrebanquen l¿intercanvi de productes culturals amunt i avall del domini lingüístic.
Al nostre treball suggerim que el camp del doblatge, i en especial el del cinema d¿animació, podria ser un bon terreny d¿experimentació per al desenvolupament d¿un nou model d¿estandardització oral del català. Un model tal vegada més coral que ajudi a superar les cotilles regionals en què ha caigut la llengua catalana i col·labori a potenciar la imprescindible circulació de la producció cultural pròpia o doblada entre tots els mitjans del domini lingüístic
In this paper we have analyzed the use of the geolectal, sociolectal and ethnolectal diversity in a small number of animated films from the States, and the way in which this diversity has been reflected in the available Catalan and Spanish versions. Based on our analysis, we can show how this type of films very skillfully takes advantages of the socio-cultural connotations of the dialects and accents of U.S. society in order to better characterize fictional characters, going as far as to violate, when appropriate, the standards of proper language use in favor of verisimilitude. On the other hand, the Catalan dubbed versions only provide a pale reflection of the language diversity present in the originals.
The failure to fully exploit dialectal diversity is more significant in the case of Catalan than might seem to be the case at first glance. Even though this is a language where dialectal variation is not very pronounced, the way Catalan geolectal and sociolectal diversity is dealt with in the audiovisual field is often a source of problems, since this is an issue on which opposing tensions and tendencies crisscross and overlap. On the one hand, historical shortcomings in the educational and socio-cultural system make the main Catalan media emphasize their pedagogical and standardizing role. On the other, the non-existence of a general audiovisual medium that could cover the entire language area has meant that a shared oral standard was never generated. As a result, various regional varieties of the standard are not being consolidated, and instead of furthering the enrichment of the common language, they are reinforcing the borders between language variants and hindering the exchange of cultural products in the language area.
In our paper, we suggest that the field of dubbing, and particularly, the area of animated films, could be an excellent area of experimentation for the development of a new model of oral standardization in Catalan. This model could be perhaps more choral in natural so as to overcome the regional straitjackets that Catalan has fallen into and enhance the indispensable circulation of local or dubbed cultural productions among all the media in the linguistic domain.
