Acceso usuarios
Albert Esteruelas i Teixidó
En aquest article s¿aprofundeix en l¿estudi de la influència que els Estats Units ha exercit en la gènesi de l¿educació, l¿escola catalana i la renovació pedagògica. Mostrem com els principals seguidors (Bardina, Homs, Palau i Vera, entre d¿altres) de l¿educació clàssica nordamericana (Emerson i Franklin, principalment) són partidaris de l¿educació nacionalitzadora o pedagogia nacional. La conjunció d¿ambdós factors derivarà en un civisme liberal, atès que la relació entre la cultura estadounidenca i la catalana no és conservadora. Els Estats Units influiran també notablement en altres maneres d¿entendre la societat, ja que es caracteritza per haver estat bressol de l¿utopisme, de les experimentacions iniciades en conjunció amb un esperit darwinià; sense bandejar la presència de Pestalozzi, la filosofia escocesa, l¿espiritisme i la frenologia. Tot plegat, per confluència amb els interessos catalans, va generar un filoamericanisme innegable però poc reconegut. Aquesta relació es féu material en la publicació de llibres, de revistes, en definitiva, en la transmissió de certes característiques de l¿educació pública que ajudaren a construir i mantenir un model antropològic basat en les que podríem anomenar virtuts protestants del treball i de l¿esforç quotidià.
