Aquest treball analitza en quines condicions seria possible una gestió compartida entre l¿Estat i la comunitat autònoma catalana de l¿aeroport del Prat. Analitza, amb caràcter instrumental, la doctrina constitucional en matèries com ara els parcs nacionals i els ports d¿interès general, on s¿ha intentat articular mecanismes de participació en la gestió de competències de l¿altre ens territorial. L¿anàlisi jurisprudencial permet concloure que, atès que els aeroports d¿interès general són competència exclusiva estatal (149.1.20 CE), la participació en la gestió de l¿aeroport del Prat és constitucionalment possible si l¿Estat transfereix la competència de gestió amb l¿aprovació d¿una llei orgànica de l¿art. 150.2 CE o si es descentralitza el sistema de gestió dels aeroports d¿interès general d¿acord amb el model europeu, mentre que el Ministeri de Foment es reserva les competències com a ens regulador.
En ambdós casos la gestió de l¿aeroport del Prat es podria articular amb la creació d¿una entitat pública, com ara el consorci administratiu, o amb una forma jurídica privada, com ara la societat mercantil.
This paper analyses the feasibility of co-management of El Prat airport between the State and the autonomous community of Catalonia. The starting point is constitutional case-law on national parks and ports of special interest.
This analysis indicates that one option would be the enactment of a State¿s Bill that transfers the competence of management to the autonomous community. Another option may be reform of the State¿s airport management system from the current centralized system to a decentralized one, in which the central government remains as regulator. Under both options the management of El Prat airport could be assumed by a public entity (administrative association) or a private entity (Ltd).