Acceso usuarios
Antonio D'Atena 
La reforma constitucional del regionalisme italià es va realitzar en el decurs de la XIII legislatura (1996-2001) mitjançant tres lleis constitucionals. Pel que fa, específicament, a la reforma del títol V, la finalitat de la revisió era substituir el regionalisme dissenyat el 1947 per l¿Assemblea constituent per un sistema de tipus federal. Aquesta decisió es va prendre per dues raons: la reconeguda crisi del regionalisme italià i la convicció que aquest era inadequat per respondre a les demandes d¿autonomia expressades per algunes de les àrees econòmicament més desenvolupades del país. Aquest article repassa i recorda les claus principals de la reforma, els desplegaments posteriors i els resultats que se n¿han obtingut fins ara, amb menció especial als canvis en el sistema de distribució de competències i en el paper de les regions d¿autonomia especial i de les ordinàries. L¿article finalitza amb una detallada nota bibliogràfica que permetrà al lector aprofundir en els aspectes que s¿assenyalen aquí de manera necessàriament sintètica
The constitutional reform of Italian regionalism took place in the 13th legislature (1996-2001) by means of three constitutional acts. More specifically, reforms to act V spelt the end of the revisions that replaced the model for regionalism in 1947 through the establishment of a federal-type system.
This decision was taken for two reasons: the widely recognised crisis of Italian regionalism and the belief that it fell short of the demands for autonomy expressed by some of the more economically developed areas of the country.
The article examines and notes the main clauses of the reform, its posterior amendments and the results that have been obtained to date. It takes a close look at the power-sharing system and the role of special and standard autonomous regions. The article ends with a detailed bibliography to let the reader look deeper into the issues that we have summarised here.
