Acceso usuarios
María Elena Lauroba Lacasa, Ramón Casas Vallès
La Sentencia del Tribunal constitucional 135/2006, de 27 d'abril de 2006 resol el recurs d'inconstitucionalitat interposat contra 22 preceptes de la Llei 7/1997, de 18 de may, d'Associacions catalana. La sentencia reprodueix de manera reiterada els arguments desenvolupats en el sen moment per la important STC 173/1998, de 23 de juliol (recurs contra la Llei 3/1988, de 12 de febrer, d'associacions del País Basc). No obstant aixó, entre amb dues resolucions ha tingut ioc l'entrada en vigor de la Llei Orgánica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació (LODA), Jet que comporta un canvi de perspectiva en determinats plantejaments.
L'análisi que s'ofereix se centra, en primer ioc, en l'ahast de la reserva de llei orgánica en relació als drets fonamentals (art. 81.1 CE) i en la relació amb l'ordenació competencial que imposa l'art. 149.1.1 CE. A continuació s'examinen els preceptes declarats inconstitucionals, que es poden agruparfonamentalment en dos blocs: el que integren els articles que contemplen l'exigència de democràcia interna en les associacions (entès com a principi rector), i el dels que regulen, segons el parer del TC, qüestions processals. En relació al primer grup, s'analiza què s'ha d'entendre per democràcia interna i com la LODA la predica de totes les associacions, si bé el TC rebutja aquesta lectura. El relació al segon bloc, s'estudia l'abast de competència estatal, i si es tracta realment de matèria procesal. Així mateix, es recorda el caràcter civil de la institució de l'associació, que malgrat això no situa la sicussió en l'àmbit del l'art. 149.1.8 CE, encara que el precepte reaparegui com a suport argumentatiu
