Acceso usuarios
Ignasi Farreres i Bochaca, Josep M. Martorell
Social policy in the history of Unió Democràtica [ IGNASI FARRERES AND JOSEP M. MARTORELL] Ever since it was founded, Uniò Democràtica de Catalunya may be said to have had two major defining elements. On the one hand, the party's clear vocation to defend Catalonia and all its citizens, based on a democratic and open Catalan nationalism that recognises and fights to protect the Catalan national reality. Moreover, Unió has always has been characterised by a deep-rooted vocation for social justice, which it has pursued, driven by a humanistic and Social Christian ethos. Both these lines have remained firm since 1931, and indeed have formed its backbone since the publication of the founding Manifesto. In this sense, this article reviews the presence of this more social option over these 75 years, focusing very particularly on the texts and papers approved at every Congress since the very first one held in 1932. Since then, the party has continued to strengthen its ideological message until the Congress of 2004, without any major turnarounds with regard to previous decades, albeit adapting to the vocabulary of the epoch, as is logical. The text ends with references to the new challenges and circumstances on which the Christian Democrat party must work really hard, without foregoing this permanent defence of dignity and social justice.
La política social en la història d'Unió Democràtica [IGNASI FARRERES I JOSEP M. MARTORELL] Des de la seva fundaciò, es pot considerar que dos són els grans elements definidors d'Unió Democràtica de Catalunya. D'una banda, és clara la vocació del partit per la defensa de Catalunya i de tots els seus ciutadans, des d'un catalanisme democràtic i obert que reconeix i lluita per protegir la realitat nacional catalana. D'altra banda, Unió sempre s'ha distingit per una profunda vocaciò, i la consegüent opció, per la justicia social, d'inspiració humanista i socialcristiana. Ambdues linies de discurs s'han mantingut fermes d'ençà del 1931 i n'han constituït, de fet, la seva essência bàsica des de la mateixa publicació del Manifest fundacional. En aquesta unia, aquest article repassa la presencia d'aquesta opció més social al llarg d'aquests 75 anys, centrant-se molt especialment en els textos i ponències aprovats a cada Congres, des del primer celebrat l'any 1932. D'aleshores ençà, el partit ha continuat enfortint el seu missatge ideològic fins arribar al Congrés celebrat el 2004, sense girs destacables respecte de les decades anteriors, tot i adaptant-se al vocabulari propi de l'època, com és lògic. El text acaba fent esment als nous reptes i circumstàncies en qué el partit democratacristià s'haurà d'aplicar a fons, sense abandonar aquesta defensa permanent de la dignitat de les persones i de la justicia social.
