Acceso usuarios
Antoni Blanch
Charles Péguy, o l'anhel d'una justicia transcendent [ANTONI BLANCH] L'autor proposa, en aquest article, començar amb un complet viatge per l'itinerari personal i intellectual de la vida de Charles Péguy. A partir de la seva fidelitat a unes idees socialistes d'arrels profundament ètiques i espirituals, es repassa l'evolució de la seva passió per la justicia social, en un entorn laïcitzant a la França del tombant de segle (XIX al XX) i fortament influenciat per contemporanis com ara Baudouin, Jaurès, Fourier i d'altres. Ja de ben jove (Péguy mor tot just als 40 anys), la seva fe evoluciona molt ràpidament, i el xoc de l'arribada als ambients universitaris de París només amb 16 anys l'influirà fortament, fins al punt que s'allunya de la fe i, posteriorment, ho fa també del Partit Socialista, cansat d'algunes pràctiques i que hagués esdevingut un fi més que no pas un mitjà. Més tard, l'article parla del seu retrobament amb la fe cristiana, que coincideix amb una última etapa vital extremadament creativa, i dóna les principals claus de la seva fecunda obra d'aquests darrers anys. El text ens presenta un home intellectual i d'acció, que practica l'acció social però que també escriu, i que es manté per damunt de tot amb un gran coratge i una forta fidelitat als seus principis ètics i morals.
Charles Péguy, or the longing for transcendental justice [ANTONI BLANCH] In this article the author proposes a comprehensive voyage through the personal and intellectual trajectory of Charles Péguy. On the basis of his loyalty to deeply rooted ethical and spiritual socialist ideas, he addresses the evolution of his passion for social justice, in a laicizing setting in France at the turn of the century (19th to 20th), heavily influenced by contemporaries such as Baudouin, Jaurès, Fourier or many others. At a very early age (Péguy died when he was only 40 years old), his faith evolved very rapidly, and the shock of his arrival in the university setting of Paris at the age of 16 years marked him deeply, to such an extent that he drifted away from the faith and subsequently from the Socialist party as well, tired of certain practices, and because it had become more of an end than a means. The article goes on to talk about his reencounter with Christian faith, which coincided with an extremely creative stage towards the end of his life, and gives us the main keys to this rich work of this later period. Overall, the text depicts a man of intellect and action, who practiced social action but also wrote, a courageous man who above all remained extremely loyal to his ethical and moral principles.
