La deshumanització de la justícia social: la responsabilitat de l'humanisme cristià en una democràcia liberal

• Autores: Agustín Domingo Moratalla
• Localización: Diàlegs: revista d'estudis polítics i socials, ISSN 1138-9850, Vol. 8, Nº. 27, 2005, págs. 51-68
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The dehumanisation of social justice: the responsibility of Christian humanism in a liberal democracy
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • català

    La deshumanització de la justicia social. La responsabilitat de l'humanisme cristià en una democràcia liberal [AGUSTÍN DOMINO MORATALLA] En uns moments de crisi deis partits i fundacions d'inspiració demòcrata cristiana, l'humanisme cristià continua mobilitzant socialment: és una tradició atractiva en el marc de societats pluriculturals. El seu futur en una democràcia liberal depèn, però, d'una rehumanització deis programes de justicia social que es realitzin mitjançant una ètica de la responsabilitat solidària. Per això, l'autor reclama la rehumanització de la justicia social, com a tasca de l'humanisme cristià ¿i la seva narrativa moral¿, que aquí hi pot concórrer amb altres tendències filosòfiques. En el nostre cas, tenim el projecte històric d'una ética de la coresponsabilitat solidària amb una clara vocació profètica. Aquest projecte té quatre direccions de treball, que l'autor exposa: el rebuig de la naturalització de l'humanisme, l'exposició del valor afegit de l'humanisme cristià, la promoció de comunitats personalistes i l'adopció d'una nova espiritualitat sense complexos.

  • English

    The dehumanisation of social justice. The responsibility of Christian Humanism in a liberal democracy [AGUSTÍN DOMINGO MORATALLA] In a time of crises in parties and foundations driven by Christian Democracy, Christian Humanism continues its social mobilisation: it is an attractive tradition in the framework of pluricultural societies. However, its future in a liberal democracy depends on a rehumanisation of the social justice programmes implemented by means of an ethos of solidarity-driven responsibility. Thus, the author calls for the rehumanisation of social justice as a task of Christian Humanism ¿and its moral narrative¿, that can coexist with other philosophical tendencies. In our case, we have the historic project of an ethos of solidarity-based joint responsibility with a clear prophetic vocation. This project has four work streams, as the author expounds: the rejection of the naturalisation of man, the exposition of the added value of Christian Humanism, the promotion of personalistic communities and the adoption of a new complex-free spirituality.