Els reptes de l'humanisme cristià: una mirada jove

• Autores: Alberto Prech Rorris
• Localización: Diàlegs: revista d'estudis polítics i socials, ISSN 1138-9850, Vol. 8, Nº. 27, 2005, págs. 15-26
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The challenges of Christian humanism: a young look
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • català

    Els reptes de l'humanisme cristià: una mirada Jove [ALBERTO PRECHT] A partir de la seva experiência personal i la de les comunitats de pensament i acció «Jaime Castillo Velasco», l'autor reflexiona, com a jove humanista cristià xilè, sobre la realitat present, amb les seves llums i ombres, i més concretament sobre la decadència de les formacions polítiques democratacristianes, sobretot entre els joves, que en general es desentenen de la participació política. Hi ha una manca de conseqüência i una decadência moral i programàtica, i també conformisme. Però l'autor no es limita a constatar-ho, sinó que aventura receptes, com ara la tornada a una militància de causes, i no merament d'institucions; el reforç del debat ideològic intern; el rescat d'una política d'afectes; i el retorn a les fonts del nostre pensament. Amb això, no solament podrem sortir de l'apatia actual, sinó també rellançar una proposta ¿la humanista cristiana¿ que és necessària i que ens ha d'ajudar a assolir allò que més motiva: la felicitat personal viscuda en comunitat.

  • English

    The challenges of Christian humanism: a young look [ ALBERTO PRECHT Drawing from his own personal experience, and that of the «Jaime Castillo Velasco» thinking and action communities, the author reflects, as a young Chilean Christian humanist, on current reality with its lights and shadows, and more specifically on the decadence of Christian Democrat political formations, particularly among young people, who generally speaking shun political participation. There is a lack of consistency and a moral and programmatic decadence, as well as conformism. However, the author does not merely state this fact, but ventures some answers, such as the return to a militancy of causes, not just of institutions; the reinforcement of the internal ideological debate; the recovery of a policy of affections; and a return to the origins of our thought. Thus, not only will we be able to extricate ourselves from our current apathy, but we will also be able to relaunch a proposal ¿Christian Humanism¿ that is necessary and will help us to reach that which we seek most: personal happiness in the community.