Acceso usuarios
Miquel Coll i Alentorn
En la mort de N'Antoni Gaudí [MIQUEL COLL I ALENTORN] Miguel Coll i Alentorn tenia 22 anys quan Gaudí va morir sobtadament a la ciutat de Barcelona. Aquest escrit es publicà just aleshores i reflecteix com se sentí en el seu moment la pèrdua d'una figura tan significada com la d'Antoni Gaudí. Freqüentment, davant la mort de personalitats illustres, es plany l'obra interrompuda, les possibilitats esvaïdes per sempre. En el cas de Gaudí, aquest fet pren una dimensió especial. Les paraules de Miguel Coll i Alentorn fan un emocionat homenatge a l'arquitecte i a la seva obra més emblemàtica, la Sagrada Família, que causà un gran impacte en la societat catalana des de l'inici de la seva construcció. L'autor exposa com Gaudí s'imaginava la seva catedral: com un himne a totes les perfeccions de Déu. I, per això, cal prendre consciència de les meravelloses al.legories que representen les seves pedres per fer-se ben bé càrrec de la bellesa i la sublimitat del temple. Escrit el 1926 per un jove Miguel Coll, l'article és un homenatge rincer, viu i colpidor a la figura i l'obra de l'insigne arquitecte català poc després de la seva tràgica mort.
On the death of Antoni Gaudí [MIQUEL COLL I ALENTORN] Miguel Coll i Alentorn was 22 years old when Gaudí died suddenly in Barcelona. This article was published at the time and reflects the loss of a figure as significant as Antoni Gaudí. Frequently, on the death of an important celebrity, people lament the unfinished work, the possibilities that have vanished forever. In the case of Gaudí this takes on a special dimension. The words of Miguel Coll i Alentorn are an emotional testimonial to the architect and his most emblematic work, the Sagrada Família, which caused a major impact on Catalan society as of the beginning of its construction. The author recalls how Gaudí imagined his cathedral: like a hymn to all the perfections of God. And that is why one must understand the marvellous allegories represented by its stones to fully capture the sheer beauty and the sublimeness of the temple. Written in 1926 by a young Miguel Coll, the article is a sincere, vivid and poignant testimonial to the figure and work of the great Catalan architect shortly after his tragic death.
