Acceso usuarios
Nuria Gispert i Feliú
Una ciutat, clues cares [NÚRIA GISPERT] Enfront de la Barcelona del Fòrum de les Cultures, del 22@, o de l'Any Gaudí o Dalí, hi ha una altra Barcelona que només se'ns fa visible quan ens endinsem en aquesta realitat. Segons Núria Gispert, aquesta segona realitat, que no apareix als mapes turístics, és la que conforma el col¿lectiu, cada vegada més nombrós, de les persones excloses. Immigrants sense papers, gent gran, persones afectades de malalties mentals, persones en situacions de precarietat laboral, joves sense accés a un habitatge digne... tots ells queden relegats del sistema de protecció social i són els més vulnerables a la discriminació i, en alguns casos, a l'explotació; amb un patiment més enllà de la precarietat econòmica.
A Una ciutat, dues cares, Núria Gispert ens ofereix les dades presentades en la memòria anual de Càritas, instituciò que presideix, i ens confirma la tendência que s'observa des dels darrers anys: l'augment de les persones excloses. Les seves reflexions parteixen de l'anàlisi de la situació actual de les persones ateses per Càritas, un 67% de les quals no tenen cap mena d'ingrés econòmic. La marginació, diu, és no disposar d'allò que disposa la major part de la societat, encara que l'objectiu social no ha de ser aconseguir la igualtat, sinó poder donar a tothom l'oportunitat d'aconseguir les seves aspiracions.
One city, two faces [NÚRIA GISPERT] Opposing the Barcelona of the Fòrurn de les Cultures, the 22@, or the Gaudí or Dalí year, is another Barcelona which only becomes visible when we venture into this reality. According to Núria Gispert, this reality, which does not appear on sightseeing routes or maps, comprises the increasingly larger group of the excluded. Paperless immigrants, the elderly, the mentally ill, the unemployed or on the brink of unemployment, young people unable to afford decent housing... all those who have been ousted from the social protection system and are more vulnerable in the face of discrimination, and in some cases exploitation, and whose suffering transcends the purely economic.
In One city, two faces, Núria Gispert offers the data presented in the Càritas annual report, the institution she chairs, and confirms the trend that has prevailed in recent years: the increase in the number of excluded people. Her thoughts stem from an analysis of the current status of people that Càritas cares for, 67% of whom have no type of economic income. According to the author, exclusion is not having what most of society has, although the social objective should not be to accomplish equality but rather to give everyone the chance to achieve their aims.
