Acceso usuarios
Bartolomeo Sorge
L'Olivera del futur. Un nou projecte per Itàlia [BARTOLOMEO SORGE] Itàlia ha viscut en els darrers 10 anys més canvis polítics que en els quaranta anys anteriors. Des de la caiguda del tradicional pertapartito, i la clàssica preeminència de la Democràcia Cristiana italiana, fins l'aparició de certs moviments separatistes, s'han succeït molts canvis. Com afirma Bartolomeo Sorge, una de les veus més lúcides de la Itàlia actual, els partits s'han vist obligats a modificar les seves estratègies i adaptar-se als nous temps. Així, mentre que el centreesquerra no va ser capaç d'elaborar una línia política que estigués, durant molt de temps, a l'alçada de les perspectives obertes per totes aquestes transformacions, el centredreta, en canvi, ha sabut recollir les noves necessitats i transmetre a la gent un discurs àmpliament comprensible gràcies al desplegament dels mitjans de comunicació social de que disposa. Després del relatiu èxit de l'Olivera, com agrupaciò de partits de centreesquerra, seguit, més tard, per l'alternança de l'anomenada Casa de les Llibertats, comandada per Silvio Berlusconi, altres formacions estan tancant files al voltant de la Margarida: associació que englobaria els hereus del catolicisme democràtic. Per a Sorge, la Margarida està cridada a elaborar un nou projecte reformista per a Itàlia i té l'ocasió irrepetible de fer el salt qualitatiu, que encara no ha fet, i obrir-se, començant pels cercles dispersos per tot Itàlia, a aquella més Amplia àrea política popular i democràtica ja intuïda per Sturzo, en la què conflueixin els diversos reformismes, cadascun d'ells amb la seva identitat pròpia i amb la contribuciò de la tradició cultural pròpia.
The Olivera of the future. A new project for Italy [BARTOLOMEO SORGE] In the last ten years, Italy has seen more political upheavals than in the preceding forty years. Since the fall of the traditional pertapartito and the classic pre-eminence of the Italian Christian Democracy through to the appearance of certain separatist movements, there have been many changes. As Bartolomeo Sorge, one of the most lucid voices in present-day Italy, affirms, parties have been obliged to modify their strategies and adapt to the new times. Thus, while for a long time the centre-left was incapable of putting together a policy line to live up to these transformations, the right-centre, on the other hand, has managed to tune into the new needs and transmit a widely understandable discourse to the people thanks to the deployment of its social communication media. After the relative success of l'Olivera, as a grouping of left-centre parties, later followed by the alternation of the so-called House of Freedoms led by Silvio Berlusconi, other formations are closing ranks around the Margarida: an association which would comprise the heirs to Democratic Catholicism. For Sorge, it now falls to the Margarida to generate a new reformist project for Italy, and that it has an unbeatable opportunity to make a qualitative leap, which it has not yet done, and open up, beginning with the circles scattered all over Italy, to the broader popular and democratic political area which Sturzo had already glimpsed, where the different streams of reformism would converge, each one with its own identity, with the contribution of their own cultural tradition.
