Acceso usuarios
Joaquín L. Ortega
Jimmy Carter, de president .rincer' derrotat pel populisme, a premi Nobel de la Pau 2002 [JOAQUIN LUIS ORTEGA] Després de molts anys de treball anònim, el demòcrata Jimmy Carter, que va ser el 39è president dels Estats Units de Amèrica, torna a l'actualitat. Lluny ja d'aquells temps prebèl-lics de finals dels anys setanta del segle passat, l'acadèmia sueca l'hi ha atorgat el premi Nobel de la pau de l'any 2002. Joaquín Luis Ortega, historiador, assessor editorial i col.laborador del diari La Vanguardia, presenta el recorregut humà i personal d'un president que va exercir un clar protagonisme en certs esdeveniments internacionals, peyó que en la política domestica va pecar de certa ingenuïtat. L'autor ens presenta, a través d'una panoràmica histórica, com els esdeveniments que van marcar la presidência de Jimmy Carter i els referents històrics, ens ofereixen arguments per a reflexionar sobre questions que tenen a veure amb el diàleg dels ciutadans amb el poder, quin nivell de sinceritat tolerem els mateixos ciutadans respecte a aquest poder polític escollit, o quina és la millor política de comunicació amb els votants en temps de crisi important. Certament, amb el mandat de Jimmy Carter es pot comprovar de quina manera i com, al marge d'opcions polítiques i administracions, les relacions internacionais es construeixen en base a encerts i errors de manera lenta pero inexorable.
Jimmy Carter, from `sincere president' overthrown by populism to Nobel Peace prize 2002 [JOAOUÍN LUIS ORTEGA] After many years of work in anonymity, the Democrat Jimmy Carter, who was the 39th president of the United States of America is back in the news. A far cry away from those pre-war times at the end of the seventies in the last Century, the Swedish academy has awarded him the Nobel Peace Prize for 2002. Joaquín Luis Ortega, historian, publishing advisor and collaborator of La Vanguardia newspaper, presents the human and personal path of a president who played a prominent role in certain international events, but who was rather naïve in domestic policy. The author shows, using a historical backdrop, how the events that marked the presidency of Jimmy Carter, as well as historical references provide us with food for thought on questions related to the dialogue between citizens and power, level of sincerity we citizens tolerate in the political power we have chosen, or the best communication policy to adopt with voters in times of major crisis. Indeed, the Carter mandate shows us how, apart from political options and administrations, merely getting things right or getting things wrong slowly but inexorably shape international relations.
