Acceso usuarios
Manel Capdevila Capdevila
Unaccompanied foreign minors: the demand for new answers For some time now we have become accustomed to continually reading, hearing or listening to news on illegal and desperate immigration, foreign minors wandering through the streets of cities all over Spain and Catalonia (Barcelona and its metropolitan area, and to a less extent Vic, Terrassa, Figueres, Girona or other seaside towns in summer).
This group of unaccompanied and paperless foreign minors are mainly boys who have come alone with no relative or adult to look after them. Almost all of them are from Morocco, while some hail from Algeria. They are aged between 13 and 18, although increasingly younger minors are arriving. Children as young as 8 have been found. They live rough and sleep and eat as best they can and are easy prey for the local mafias that exploit them and initiate them into petty crime, drug trafficking and prostitution.
The author of the article, pedagogue, educator, and Lecturer at the Universitat Ramon Llull, and head of research of the of the Legal Studies and Specialised Training Centre of the Department of Justice of the Autonomous Government of Catalonia, presents a realistic and rigorous portrayal of the reality of these young people, and the need for the local population and the public do something to remedy this situation.
Els menors estrangers que venen sols: l'exigència de noves respostes [MANEL CAPDEVILA i CAPDEVILA] D'un temps ençà estem acostumant a llegir, veure o escoltar, dins de les continuades notícies sobre immigració irregular i desesperada, notícies sobre menors estrangers que vagabundegen pels carrers d'algunes ciutats de tota Espanya i també de Catalunya (Barcelona i el seu entorn metropolità, i en menys volum, Vic, Terrassa, Figueres, Girona o, a l'estiu, altres poblacions de la costa).
Aquest collectiu de menors estrangers indocumentats i no acompanyats, són, fonamentalment, barons, que vénen sols, sense cap referent familiar ni cap adult que se'n faci càrrec. Quasi tots ells procedeixen del Marroc i algun d'Algèria. Tenen entre 13 i 18 anys, encara que cada cop són més joves. Es pot trobar fins i tot algun nen de 8 anys. Viuen en qualsevol lloc i mengen i dormen allà on poden, i són carn de canó per les petites màfies locals que els utilitzen com objecte d'explotació per introduir-los en la petita delinqüència, el tràfic de drogues i la prostitució.
L'autor de l'article, pedagog, educador, professor de la Universitat Ramon Llull i responsable d'investigació del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, presenta amb un retrat molt realista i rigorós la realitat d'aquests joves, i la necessitat que la població nativa i les administracions públiques no mirin cap una altra banda davant d'aquesta situació.Els menors estrangers que venen sols: l'exigència de noves respostes [MANEL CAPDEVILA i CAPDEVILA] D'un temps ençà estem acostumant a llegir, veure o escoltar, dins de les continuades notícies sobre immigració irregular i desesperada, notícies sobre menors estrangers que vagabundegen pels carrers d'algunes ciutats de tota Espanya i també de Catalunya (Barcelona i el seu entorn metropolità, i en menys volum, Vic, Terrassa, Figueres, Girona o, a l'estiu, altres poblacions de la costa).
Aquest collectiu de menors estrangers indocumentats i no acompanyats, són, fonamentalment, barons, que vénen sols, sense cap referent familiar ni cap adult que se'n faci càrrec. Quasi tots ells procedeixen del Marroc i algun d'Algèria. Tenen entre 13 i 18 anys, encara que cada cop són més joves. Es pot trobar fins i tot algun nen de 8 anys. Viuen en qualsevol lloc i mengen i dormen allà on poden, i són carn de canó per les petites màfies locals que els utilitzen com objecte d'explotació per introduir-los en la petita delinqüència, el tràfic de drogues i la prostitució.
L'autor de l'article, pedagog, educador, professor de la Universitat Ramon Llull i responsable d'investigació del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, presenta amb un retrat molt realista i rigorós la realitat d'aquests joves, i la necessitat que la població nativa i les administracions públiques no mirin cap una altra banda davant d'aquesta situació.
