Joan Ramon Solé i Durany
La experiencia de la política lingüística de la Generalidad de Cataluña y la observación de las políticas lingüísticas afines a favor de la recuperación de lenguas históricamente minorizadas nos permite extraer unos principios que pueden guiar la actuación de las administraciones en este campo y aumentar su eficacia para conseguir la recuperación de la lengua de que se trate. Entre la diversa tipología de posibles actuaciones de las administraciones a favor de la recuperación de una lengua, el presente trabajo describe las medidas de fomento, las obligaciones lingüísticas y la política de contratación pública. Parece ser un lugar común que las medidas de fomento, entendidas como aquellas que incentivan una determinada actuación de las instituciones y los administrados sin obligarles a actuar forzosamente de la forma promovida, son las más aceptadas pacíficamente en todas partes. Las medidas positivas obligatorias a favor de las lenguas minoritarias son, en cambio, más discutidas en el Estado español, y se trata de un tipo de medidas que en general no suele aplicarse en las políticas de protección de las lenguas minoritarias. Estas medidas requieren, obviamente, una normativa con rango formal de ley cuya infracción puede comportar sanciones. Se trata de medidas que establecen la presencia necesaria de la lengua a fin de recuperarla en los ámbitos que se considera que pueden comportar un aumento significativo del uso de la lengua sin perjudicar a ningún sector de la sociedad ni, sobre todo, vulnerar ningún derecho fundamental. Quizá las medidas que menos se han tenido en cuenta en muchos casos y también en el caso catalán hasta ahora, a pesar de su carácter en principio pacífico y su notable potencial de consecuencias positivas en favor de las lenguas minoritarias, son las medidas aplicables a la política de compras y a la contratación de las administraciones en todos los ámbitos. El artículo describe los tres tipos de medidas tal como están reguladas y en algunos casos aplicadas en el caso de Cataluña, y hace una valoración de la que se desprenden posibles propuestas de actuación.
L'experiència de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya i l'observació de les polítiques lingüístiques afins a favor de la recuperació de llengües històricament minoritzades ens permet d’extreure principis que poden guiar l’actuació de les administracions en aquest camp i augmentar la seva eficàcia per a aconseguir la recuperació de la llengua de què es tracti.
Entre la diversa tipologia de possibles actuacions de les administracions en favor de la recuperació d’una llengua, el treball present descriu les mesures de foment, les obligacions lingüístiques i la política de contractació pública.
Sembla un lloc comú que les mesures de foment, enteses com aquelles que incentiven una determinada actuació de les institucions i els administrats sense constrènyer-los a actuar forçosament de la manera promoguda, són les més acceptades pacíficament arreu.
Les mesures positives obligatòries en favor de les llengües minoritàries són, en canvi, més discutides arreu de l’Estat espanyol, i es tracta d’un tipus de mesures que en general no és aplicat en les polítiques de protecció de les llengües minoritàries. Aquestes mesures demanen, òbviament, una normativa amb rang formal de llei la infracció de la qual pot comportar sancions. Es tracta de mesures que estableixen la presència necessària de la llengua a fi de recuperar-la en els àmbits que es considera que poden comportar un augment significatiu de l’ús de la llengua sense perjudicar cap sector de la societat ni, sobretot, vulnerar cap dret fonamental.
Potser les mesures que menys s’han tingut en compte arreu i a casa nostra fins ara, malgrat el seu caràcter en principi pacífic i el seu notable potencial de conseqüències positives en favor de les llengües minoritàries, són les mesures aplicables a la política de compres i a la contractació de les administracions en tots els àmbits.
L’article descriu els tres tipus de mesures tal com estan regulades i en alguns casos aplicades en el cas de Catalunya, i en fa una valoració de la qual es desprenen possibles propostes d’actuació.
Among the many and varied types of possible government interventions on behalf of language revival, this paper describes promotion measures, language obligations and pubic contracting policies. It would seem a commonplace to affirm that promotion measures, understood as those that promote specific behaviors in government institutions and users of government services without constraining them to necessarily behave in the way being promoted, are the most peacefully accepted. Mandatory performance measures on behalf of minority languages are, on the other hand, the most controversial throughout Spain. This type of measures is generally not implemented in minority language protection policies. These measures obviously call for regulations having the formal status of a law, whose infringement would entail sanctions. The measures involve establishing the mandatory presence of the language with a view towards reviving it in those areas believed to hold potential for a significant increase in language use, without harming any sector of society or, most importantly, violating any civil right. Perhaps the measures least taken into account so far, elsewhere and here in Catalonia, despite their basically peaceful character and their significant potential for positive change in minority languages, are those having to do with government purchasing and contracting in every sector. The article describes the way the three types of measures are regulated and, in some cases, enforced, in Catalonia. It then makes an assessment of the three, from which possible proposals for action are derived.