Acceso usuarios
Aquest article es proposa de contribuir a les reflexions interdisciplinàries entre juristes i lingüistes relatives a la llengua jurídica i, en particular, a la llengua constitucional: aquesta llengua, de fet, posseeix peculiaritats lingüístiques pròpies que la diferencien de la mateixa llengua jurídica. Aquestes peculiaritats, d’una banda, afecten l’aspecte semàntic dels termes constitucionals i, de l’altra, l’aspecte pragmàtic i performatiu. En efecte, la llengua constitucional presenta potencialitats generatives diverses de la mateixa llengua jurídica, precisament perquè els termes i els enunciats es troben inserits en l’estructura que sosté l’ordenament jurídic.
The purpose of this article is to contribute to interdisciplinary reflection between jurists and linguists with regard to legal language, and, in particular, to constitutional language. Constitutional language, as a matter of fact, possesses linguistic peculiarities of its own that differentiate it from legal language. These peculiarities, on the one hand, affect the semantic aspect of the constitutional terms, and, on the other, their pragmatic and performative aspect. Indeed, constitutional language presents various points of generative potential that differ even from legal language, precisely because the terms and utterances are part of the structure that underpins the legal system.
