Acceso usuarios
Joan Melià Garí
Uno de los aspectos que forman parte de la normalidad de una comunidad lingüística es que sea identificada y reconocida más allá de sus límites territoriales. Es lógico, por tanto, el interés por la proyección exterior que a menudo manifiestan instituciones y organismos responsables de procesos de normalización o de expansión lingüística. El grado de prioridad de este aspecto se ha incrementado durante los últimos tiempos debido a la mayor permeabilidad de las fronteras de las comunidades lingüísticas favorecida por el proceso de globalización; además, este aspecto tiene una especial importancia en el caso de comunidades inmersas en un proceso de normalización, que es la situación de la comunidad lingüística catalana. El artículo plantea la conveniencia, para la mejora del conocimiento exterior de la realidad lingüística catalana, de aprovechar, como destinatarios y vehículos de la difusión, a las personas alóctonas que visitan el territorio como turistas o se instalan en él de forma más o menos provisional. Más de veintiséis millones de turistas visitan anualmente los territorios de habla catalana, pero una parte importante de ellos deben retornar a su lugar de procedencia sin darse cuenta de esta realidad lingüística propia. La poca presencia del catalán en el paisaje lingüístico o el comportamiento de muchos ciudadanos y organizaciones, que les lleva a “proteger” a los alóctonos del contacto con el catalán, son, entre otros, factores que explican esta situación. Teniendo en cuenta estas circunstancias, en el artículo se argumenta sobre la necesidad de cambiar esta situación y de entender las actuaciones en el ámbito turístico —que hasta ahora han sido muy escasas— en un doble sentido: como actuaciones para la normalización interna y para la proyección exterior. El artículo se complementa con propuestas generales y actuaciones concretas, algunas de las cuales ya se han llevado a la práctica, principalmente en las Islas Baleares.
Un dels aspectes que formen part de la normalitat d’una comunitat lingüística és que sigui identificada i reconeguda més enllà dels seus límits territorials. És lògic, per tant, l’interès que sovint manifesten per la projecció exterior institucions i organismes responsables de processos de normalització o d’expansió lingüística. El grau de prioritat d’aquest aspecte s’ha incrementat durant els darrers temps a causa de la creixent permeabilitat de les fronteres de les comunitats lingüístiques afavorida pel procés de globalització; a més, aquest aspecte té una especial importància en el cas de comunitats immerses en un procés de normalització, com és la situació de la comunitat lingüística catalana.
L’article planteja la conveniència, per a la millora del coneixement exterior de la realitat lingüística catalana, d’aprofitar, com a destinataris i vehicles de la difusió, les persones al·lòctones que en visiten el territori com a turistes o s’hi instal·len de forma més o menys provisional.
Més de vint-i-sis milions de turistes visiten anualment els territoris de parla catalana, però una part important deuen retornar al seu lloc de procedència sense adonar-se’n. La poca presència del català en el paisatge lingüístic o el comportament de molts de ciutadans i organitzacions de protegir els al·lòctons del contacte amb el català són, entre d’altres, factors que ho expliquen.
Tenint en compte aquestes circumstàncies, a l’article s’argumenta sobre la necessitat de capgirar la situació i d’entendre les actuacions a l’àmbit turístic —que fins ara han estat molt escasses— en el doble sentit: com a actuacions per a la normalització interna i per a la projecció exterior.
L’article es complementa amb propostes generals i actuacions concretes, algunes de les quals ja ha estat portades a la pràctica, principalment a les Illes Balears.
One of the aspects that constitutes part of the normalcy of a language community is that it is identified and recognized beyond its territorial boundaries. The interest in projecting abroad that is often shown by institutions and agencies responsible for language standardization or expansion processes is, therefore, understandable. The degree of priority given this aspect has increased in recent years because of the greater permeability of language community boundaries, which has been favored by the process of globalization. Furthermore, this aspect is especially important in communities that are immersed in a process of language standardization, such as is the case in the Catalan language community. This article raises the question of the desirability of taking advantages of foreign-born persons either visiting the territory as tourists or living in the territory on a somewhat provisional basis as targets or vehicles for dissemination, with a view towards improving knowledge abroad of the language realities of Catalonia. More than 26 million tourists visit Catalan-speaking territories each year, but a considerable part of them end up returning to their place of origin without being aware of this unique linguistic reality. The limited presence of Catalan on the language landscape or the behavior of many citizens and organizations, which leads them to “shield” foreign visitors from contact with Catalan, are some of the factors that explain this situation. The article takes these circumstances into account and argues in favor of the need to change this situation and understand interventions in the tourist sector – very limited heretofore—from a dual perspective: as interventions in favor of both internal standardization and projection abroad. The article is complemented by general suggestions and concrete action proposals, some of which have already been implemented, mainly in the Balearic Islands.
