Acceso usuarios
Elisabeth Esteban, Philippe Esteban
El presente artículo trata de un grave problema de traducción al francés de la voz legitimación. En efecto, la legitimación es un concepto específico del derecho administrativo español y muy reciente porque se creó gracias a la Ley jurisdiccional de 27 de diciembre de 1956. Así, tal concepto no existe en el derecho administrativo francés. Sin embargo, el estudio de la definición histórica de la voz legitimación, presente implícitamente en la jurisprudencia inestable y poco coherente del siglo XIX, permite determinar sus elementos, cuya carencia afecta ahora claramente y sólo a la admisibilidad de la demanda del recurrente, lo que no se admitió antes de 1956. Mientras que la legislación ha aclarado la definición y el alcance de la noción de legitimación, los juristas y traductores cometen errores al traducirlo al francés porque no entendieron la interpretación monista francesa de la legitimatio ad causam. En efecto, el derecho administrativo francés confunde la legitimación con su resultado: la admisibilidad del recurso. Por lo tanto, sólo puede traducirse por una voz que abarque la ambivalencia del concepto de legitimación y la sanción de su carencia. Así pues, el artículo da una solución justificada e ilustrada a un problema importante de traducción al francés que siempre se plantea pero que nunca se estudió desde el punto de vista lingüístico-jurídico comparado.
This article deals with a serious translation problem: how to translate the word legtitimación into French. Indeed, legitimación (right of action) is a concept that is specific to Spanish administrative law, and its formulation is very recent, since it was created by virtue of the Jurisdictional Act of December 27th, 1956. No such concept exists in French administrative law. Nevertheless, the study of the historical definition of the word legitimación, implicitly present in the unstable and rather inconsistent case law of the 19th century, makes it possible to determine its elements. The lack of these elements now clearly affects only the admissibility of the petitioner’s petition, something that was not admitted before 1956. While legislation has clarified the definition and the scope of the notion of legitimación, jurists and translators make mistakes when translating the term into French, because they fail to understand the French Monistic interpretation of the legitimatio ad causam. Indeed, French administrative law confuses legitimación and its result: the admissibility of the petition. Consequently, the only possible translation would be one that encompasses the ambivalence of the concept of legitimación and the sanctioning that accompanies its absence. In this way, then, the article provides a justified and illustrated solution for an important problem of translation into French, a problem that is always raised, but which had never been studied from the comparative judicial-linguistic perspective.
Aquest article tracta del greu problema de traducció al francès de la veu legitimació. En efecte, la legitimació és un concepte específic del dret administratiu espanyol i molt recent perquè es va crear gràcies a la Llei jurisdiccional de 27 de desembre de 1956. Així, aquest concepte no existeix en el dret administratiu francès. No obstant això, l’estudi de la definició històrica de la veu legitimació, present implícitament en la jurisprudència inestable i poc coherent del segle XIX, permet determinar-ne els elements, la carència dels quals afecta ara clarament i només l’admissibilitat de la demanda del recurrent, cosa que no es va admetre abans del 1956. Mentre que la legislació ha aclarit la definició i l’abast de la noció de legitimació, els juristes i els traductors cometen errors en fer-ne la traducció al francès perquè no han entès la interpretació monista francesa de la legitimatio ad causam. En efecte, el dret administratiu francès confon la legitimació amb el seu resultat: l’admissibilitat del recurs. Per tant, només es pot traduir per una veu que inclogui l’ambivalència del concepte de legitimació i la sanció de la seva carència. Així, l’article dóna una solució justificada i il·lustrada a un problema important de traducció al francès que sempre es planteja però que mai s’ha estudiat des del punt de vista lingüisticojurídic comparat.
