Una atenta observació de les activitats aquàtiques de caire educatiu mostra que aquestes pràctiques es fonamenten, principalment, en constructes que no soón propis de la pedagogia, ans provenen de l'antropologia i/o de les cultures establertes a l'entron de l'aigua. Així, el present article es pregunta pels sentits que acompanyen aquests imaginaris que sorgeixen de la relació que s'estableix entre l'home i el medi aquàtic. Per a fer-ho, s'utilitza el recurs hermenèutic de comprendre quines han estat les pràctiques aquàtiques que han anat sorgin al llarg de la història, ja que la idea principal del treball sosté que l'activitat educativa en el medi aquàtic s'ha construït a partir dels imaginaris culturals, sorgits de les mateixes pràctiques aquàtiques precedit.