The article analyses the recent legislation enacted in Italy on the Friulian language. Following a brief introduction on the different events linked to the tutelage of linguistic minorities in Italy, the author goes on to focus on the regional law 15/96, enacted by the Friuli-Venezia Giulia Autonomous Region to face up to the inertia of the state legislative apparatus in the recognition of Friulian, which has always been recognised as a «language» by linguists and by a large number of local institutions (including the Church). Finally, it addresses law 482/99, through which even the State —pursuant to article 6 of the Constitution of 1948— officially recognised Friulian. This law heralded further progress in the legal status of Friulian, used in many sectors where the state has powers, such as schools, the public media and the Public Administration.
L¿article ofereix una anàlisi de les recents disposicions legislatives adoptades a Itàlia en relació amb la llengua friülesa. Després d¿una breu introducció sobre els diversos esdeveniments vinculats amb la tutela de les minories lingüístiques en aquest país, l¿autor se centra en la Llei regional 15/1996, adoptada per la regió autònoma Friül-Venècia Júlia per fer front a la inèrcia de l¿òrgan legislatiu estatal en el reconeixement del friülès, des de sempre reconegut com a «llengua» per part dels lingüistes, així com per part d¿un gran nombre d¿institucions locals (entre les quals figura l¿Església).
Finalment, es pren en consideració la Llei 482/1999, amb la qual fins i tot l¿Estat ¿en aplicació de l¿article 6 de la Constitució del 1948¿ ha reconegut oficialment la llengua friülesa. Aquesta normativa ha comportat un avenç més en l¿estatus jurídic del friülès, i s¿ha intervingut en importants sectors de competència estatal, com ara l¿escola, els mitjans de comunicació públics i l¿Administració de l¿Estat.