Acceso usuarios
, Carles Prado Fonts (secret.) , David Martínez Robles (voc.) A partir del primer terç del segle XIX es va iniciar un procés de democratització a la Xina, on els intel·lectuals, polítics i pensadors xinesos van concebre la democràcia en termes compatibles amb les circumstàncies històriques, econòmiques, socials i polítiques de la Xina. Al mateix temps recelaven, la majoria d’ells, de la universalització del model de la democràcia liberal sorgit de la Il·lustració euroamericana. A la Xina hi havia, a finals del segle XIX i principis del segle XX, diferents línies de pensament, fins i tot es pot afirmar que existia un debat entre dretes i esquerres, entre liberals i comunistes o entre nacionalistes i occidentalistes, fet que feia que les concepcions de la democràcia variessin, segons el punt de vista amb què es tractava i s’explicava. En el moment d’ajustar la democràcia a les característiques pròpies de la societat xinesa, alguns dels pensadors més revolucionaris o amb les idees polítiques més enfocades als posicionaments euroamericans, van observar els problemes que podia comportar la democràcia “pura” a la Xina, i es van qüestionar l’adequació del model euroamericà a les seves circumstàncies. Aquests fets fomentaven un debat polític sobre la democratització a la Xina, on les idees principals d’uns es reconvertien i s’ajustaven a la realitat existent; on les idees dels més conservadors es flexibilitzaven intentant buscar la millor solució per a la societat; on les idees del què significava el terme democràcia van agafar camins inesperats per a molts intel·lectuals, pensadors i polítics xinesos al llarg d’un segle d’estudi (1839-1939). La societat xinesa es va convertir en un espai de debat intens, on les idees i les propostes d’adoptar un nou sistema polític requerien d’un anàlisi en profunditat de les diferents línies de pensament, que van permetre enriquir el camp ideològic xinès i que van permetre entendre els processos socials, polítics, econòmics i culturals que es van desenvolupar a la Xina. Aquest treball ha intentat navegar per aquest ampli espectre de pensaments, d’idees, d’ideologies, però especialment ha intentat donar llum a com els primers xinesos, que es van interessar per la democràcia i per reformar el sistema polític xinès, van aportar nous coneixements i un gran enriquiment a una cultura amb quatre mil anys d’història.
