Acceso usuarios
Desde 2015 podemos observar como tanto personas físicas como ONGs han venido denunciando a sus respectivos gobiernos ante tribunales estatales por sus políticas o decisiones relativas al cambio climático. Esta reciente ola de litigios climáticos no es un fenómeno reciente, puesto que ya en los años 90 se presentaron algunos casos relativos al calentamiento global, especialmente en los Estados Unidos y en Australia. Ahora bien. Esta nueva generación de litigios tiene algunas características particulares, entre las cuales podemos citar su extensión a los cinco continentes, la naturaleza de los demandantes, la amplitud de las demandas o un significativo nivel de éxito, incluso en segunda o tercera instancia de apelación. Aun así, su característica más distintiva seguramente se haya en la riqueza y complejidad de su fundamentación legal. Así, la mayoría de los demandantes construyen su caso a través de la interacción de diversos argumentos jurídicos: el régimen internacional del cambio climático, los principios del derecho internacional del medio ambiente y los derechos humanos. Además, la ciencia supone un elemento adicional clave en estos casos, puesto que aporta la base indispensable para entender la amenaza que representa el cambio climático, sus causas principales y, de manera crucial, las diferentes respuestas que pueden dársele, así como sus posibilidades de éxito. De manera significativa, algunos tribunales involucrados en estos casos también han basado sus decisiones en una rica y diversa argumentación jurídica, como en el caso de Urgenda, que seguramente es el mas conocido de todos los casos recientes. En la presente tesis, nos proponemos analizar diecisiete casos recientes, representativos de los cinco continentes, algunos con perspectivas ligeramente diferentes, con el objetivo de identificar y valorar su fundamentación jurídica de fondo en relación con el estado actual del derecho internacional en cada una de estas áreas, así como las posibilidades y oportunidades que generan para la indispensable evolución del derecho internacional si tiene que tratar de manera eficaz uno de los mayores desafíos a los que se enfrenta la comunidad internacional y la propia humanidad.
Des de l’any 2015, podem observar com persones individuals i ONGs han denunciat davant els tribunals estatals les polítiques climàtiques, o algunes decisions concretes relacionades amb l’escalfament global, dels seus governs. Aquesta onada recent de litigis climàtics no és un fenomen recent, ja que hi ha hagut casos relatius al canvi climàtic des dels anys 90 del segle XX, especialment als Estats Units d’Amèrica i a Austràlia. Tot i així, aquesta nova generació de casos té algunes característiques específiques, entre les quals podem trobar la seva presència als cinc continents, la natura dels demandants, l’amplitud de les demandes o un significatiu nivell d’èxit, fins i tot en segona o tercera instància. Tot i així, la seva característica més rellevant segurament sigui la riquesa i complexitat de la seva fonamentació legal. Així, la majoria de demandants construeixen el seu cas a través de la interacció de diferents arguments jurídics: el règim internacional del canvi climàtic, els principis del dret internacional del medi ambient i els drets humans. A més, la ciència suposa un element addicional clau en aquests casos, ja que aporta la base indispensable per entendre l’amenaça que suposa el canvi climàtic, les seves causes principals, i, de manera crucial, les diferents respostes que se li poden donar i les seves possibilitats d’èxit. De manera significativa, alguns dels tribunals involucrats en aquests casos també han fonamentat les seves decisions en una rica i diversa argumentació jurídica, com ara al cas Urgenda, probablement el més conegut de tots els casos recents. En aquesta tesi, en proposam analitzar disset casos recents, representatius dels cinc continents, alguns amb una perspectiva lleugerament diferent, amb l’objectiu d’identificar i valorar la seva fonamentació jurídica de fons en relació amb l’estat actual del dret internacional en cadascuna d’aquestes àrees, així com les possibilitats i oportunitats que generen per a la indispensable evolució del dret internacional si ha de poder tractar de manera efectiva un dels majors desafiaments als quals s’enfronta la comunitat internacional i la pròpia humanitat.
Since 2015, an increasing number of judicial proceedings have been brought by individuals or NGOs before domestic courts around the world against their own government’s climate policies or climate-related decisions. This recent wave of climate litigation is not entirely a new phenomenon, as there have been instances of domestic lawsuits related to global warming since the 1990s, especially in the United States and Australia. However, there are some specific features that are characteristic of this recent generation of cases, among which, their presence in all five continents, the nature of the claimants, their policy-wide claims, or their significant level of success, even on appeal. However, it is probably the complexity of their legal foundation that is possibly their most important characteristic. Hence, most plaintiffs have construed their cases through the intertwining of several key grounds: the international climate regime, fundamental international environmental law principles and human rights. A key additional element of these cases is the crucial role played by science, which provides the basis for understanding both the threat posed by climate change, its main causes and, crucially, the different responses available and their potential level of success. Most significantly, some courts have also based their decisions on this rich legal tapestry, providing for some landmark decisions of which Urgenda is probably the most well-known. In this thesis, we undertake to analyse a set of seventeen of these recent cases, representative of all five continents and slightly different approaches, with the aim to identify and asses their deep legal groundings regarding the current state of international law in each of these areas as well as the prospects and opportunities for the necessary evolution of international law if it is to effectively tackle one of the main challenges posed to the international community and humanity itself.
