Acceso usuarios
, Barbara Biglia (dir. tes.) , Gerard Coll-Planas (secret.) , Ana Porroche Escudero (voc.) Si bé el marc legal espanyol està molt nodrit de lleis i polítiques públiques per a fer front a les violències de gènere com a resultat de lluites feministes i LGTBI de les últimes dues dècades, nombroses investigacions han indicat que en el context espanyol no s'ha prestat prou atenció a la intersecció de la desigualtat de gènere amb altres eixos de discriminació. Prenent com a punt de partida aquesta afirmació, aquesta tesi doctoral explora si les set lleis que configuren el marc legal espanyol i català vigent sobre violències de gènere adopten, o no, un enfocament interseccional. Per a fer-ho s'ha dissenyat un model d'anàlisi de les lleis inspirat en els marcs analítics de Carol Bacchi i Ange-Marie Hancock i que es basa en un estudi dels subjectes jurídics de les lleis. Els resultats indiquen que aquestes lleis adopten enfocaments majoritàriament monofocals o de discriminacions múltiples. Això genera que, encara que siguin lleis que tenen voluntat d'acabar amb les violències de gènere, (re) produeixen sistemes d'opressió tals com l'heteronormativitat, el binarisme de gènere, la transpatologització, l'edatisme o la discriminació per no tenir ciutadania espanyola, entre d'altres. La tesi es pregunta per què aquestes lleis fallen en adoptar un enfocament interseccional i explora la (im)possibilitats que emergeixen del propi sistema jurídic espanyol. La investigació utilitza el terme violències de gènere, que permet una conceptualització interseccional de discriminacions basades en la desigualtat de gènere i que tradicionalment han estat conceptualitzades per separat com ara la violència contra les dones, l'heteronormativitat, l'homofòbia, la lesbofòbia o la transfòbia. Si bien el marco legal español está muy nutrido de leyes y políticas públicas para hacer frente a las violencias de género como resultado de luchas feministas y LGBTI de las últimas dos décadas, numerosas investigaciones han indicado que en el contexto español no se ha prestado suficiente atención a la intersección de la desigualdad de género con otros ejes de discriminación. Tomando como punto de partida esta afirmación, esta tesis doctoral explora si las siete leyes que configuran el marco legal español y catalán vigente sobre violencias de género adoptan, o no, un enfoque interseccional. Para hacerlo se ha diseñado un modelo de análisis de las leyes inspirado en los marcos analíticos de Carol Bacchi y Ange-Marie Hancock que se basa en un estudio de los sujetos jurídicos de las leyes. Los resultados indican que las leyes adoptan enfoques mayormente monofocales o de discriminaciones múltiples lo que genera que estas leyes, aunque tengan voluntad de acabar con las violencias de género, (re)producen sistemas de opresión tales como la heteronormatividad, el binarismo de género, la transpatologización, el edadismo o la discriminación por no tener ciudadanía española, entre otros. La tesis se pregunta por qué estas leyes fallan en adoptar un enfoque interseccional y explora la (im)posibilidades que emergen del propio sistema jurídico español. Although Spain has a robust legal and policy framework aimed at addressing gender related violence (GRV), that is a result of two decades of feminist and LGBTI struggle, several scholars have proposed that in the Spanish context there has not been enough attention paid to the intersection of gender inequality with other axes of discrimination. Using this statement as a starting point, this thesis explores whether or not the seven laws that make up the existing Spanish and Catalan legal frameworks regarding GRV adopt an intersectional approach. Drawing from Carol Bacchi’s and Ange-Marie Hancock’s analytical frameworks, this thesis uses a research analysis model that focuses on the juridical subjects of the law and then applies that model to the seven laws. The results of this research indicate that the laws mostly adopt either a monofocal or a multiple discrimination approach and that, even if their aim is to combat GRV, they (re)produce systems of oppression such as heteronormativity, gender binarism, transpatologisation, ageism and discrimination against people without Spanish citizenship, among others. The thesis inquires as to why these laws fail to adopt an intersectional approach and explores the (im)possibilities that emerge from within the Spanish legal system itself. The research uses the innovative term 'gender related violence' because it allows for an intersectional conceptualisation of discriminations that are based on gender inequality that have typically been conceptualised separately, such as violence against women (VAW), heteronormativity, homophobia, lesbophobia or transphobia.
