Acceso usuarios
[1]
;
Beatriz Feijoó Fernández
[2]
;
Erika Fernández-Gómez
[3]
;
Adela López-Martínez
[3]
Santiago de Compostela, España
Madrid, España
Logroño, España
En la era digital, la publicidad digital influye considerablemente en las decisiones de los jóvenes y plantea importantes cuestiones morales sobre todo por su falta de señalización. Este estudio reflexiona sobre la capacidad de los menores españoles entre 10 y 14 años para plantear cuestiones éticas en torno a la publicidad digital a la que se exponen, a través de 35 entrevistas semiestructuradas. Basado en los tres componentes de la alfabetización moral de Tuana (2007) (sensibilidad ética, razonamiento ético e imaginación moral) el estudio muestra que los menores tienen empatía hacia los actores digitales, pero también preocupaciones sobre la publicidad omnipresente y sus contenidos. Sus razonamientos morales suelen centrarse en beneficios personales, con un enfoque utilitarista y hedonista, aunque también se observan ejemplos de altruismo. La imaginación moral es limitada, con razonamientos simples y sin considerar muchas consecuencias. Los menores reconocen la intencionalidad comercial de la publicidad, pero tienen opiniones mixtas sobre su efectividad y exigen mayor transparencia y coherencia. Además, muestran inquietudes sobre la manipulación, privacidad y ciberseguridad.
En l'era digital, la publicitat digital influeix considerablement en les decisions dels joves i planteja importants qüestions morals, sobretot per la seva manca de senyalització. Aquest estudi reflexiona sobre la capacitat dels menors espanyols entre 10 i 14 anys per plantejar qüestions ètiques al voltant de la publicitat digital a la qual s'exposen, a través de 35 entrevistes semiestructurades. Basat en els tres components de l'alfabetització moral de Tuana (2007) (sensibilitat ètica, raonament ètic i imaginació moral), l'estudi mostra que els menors tenen empatia cap als actors digitals, però també preocupacions sobre la publicitat omnipresent i els seus continguts. Els seus raonaments morals solen centrar-se en beneficis personals, amb un enfocament utilitarista i hedonista, encara que també s'observen exemples d'altruisme. La imaginació moral és limitada, amb raonaments simples i sense considerar moltes conseqüències. Els menors reconeixen la intencionalitat comercial de la publicitat, però tenen opinions mixtes sobre la seva efectivitat i exigeixen més transparència i coherència. A més, mostren inquietuds sobre la manipulació, privacitat i ciberseguretat.
In the digital age, digital advertising significantly influences young people's decisions and raises important moral questions, especially due to its lack of clear disclosing. This study reflects on the ability of Spanish minors aged 10 to 14 to raise ethical issues regarding the digital advertising they are exposed to, through 35 semi-structured interviews. Based on Tuana's (2007) three components of moral literacy (ethical sensitivity, ethical reasoning, and moral imagination), the study shows that minors display empathy towards digital actors but also concerns about pervasive advertising and its content. Their moral reasoning often focuses on personal benefits, with a utilitarian and hedonistic approach, although examples of altruism are also observed. Moral imagination is limited, with simple reasoning and little consideration of consequences. Minors recognize the commercial intent behind advertising but have mixed opinions about its effectiveness, demanding greater transparency and consistency. Additionally, they express concerns about manipulation, privacy, and cybersecurity.
