Acceso usuarios
Carles Royo i Bieto
Sentences containing the Catalan verb molestar ‘to annoy’ show different meanings and syntactic patterns, a manifestation of the extraordinary semantic and syntactic flexibility of this predicate. In this study, we first analyse non-stative transitive sentences and stative sentences with this verb, with an accusative and a dative experiencer, respectively. In these sentences, it is necessary to add lexical or idiosyncratic information to the definition of the verb to distinguish different meanings and submeanings of the verb or to show that two different syntactic structures form a verbal alternation, with no change in the lexical meaning of the verb. Although the verb molestar resists forming alternations, it can participate in the causative alternation between its transitive causative meaning molestar ‘to make angry, to offend’, and the corresponding pronominal ergative that alternates with it, molestar-se ‘to get angry, to get offended’. The pronominal verb that governs a prepositional phrase, molestar-se a ‘take the trouble to, make the effort to’, differs from the pronominal ergative because it displays agentive characteristics.
Les oracions del verb molestar presenten diferents accepcions i configuracions sintàctiques, manifestació de l’extraordinària flexibilitat semàntica i sintàctica d’aquest predicat. En aquest estudi, primer s’analitzen les oracions esdevenimentals transitives i les estatives d’aquest verb, amb un experimentador acusatiu i un altre de datiu, respectivament. En aquestes oracions és necessari afegir informació lèxica o idiosincràtica a la definició del verb per distingir les diferents accepcions o subaccepcions verbals, o per comprovar si dues estructures sintàctiques diferents formen una alternança verbal, sense canvi del significat lèxic del verb. Tot i que molestar es resisteix a formar alternances, pot participar en l’alternança causativa entre l’accepció transitiva causativa molestar ‘fer enfadar, ofendre’ i la corresponent ergativa pronominal que hi alterna, molestar-se ‘enfadar-se, ofendre’s’. L’accepció pronominal del verb que regeix un sintagma preposicional, molestar-se a, es diferencia de l’ergativa pronominal perquè mostra característiques agentives.
