Acceso usuarios
Javier López Alós, Andrés Bernstein Darder, Jon Ureña Salcedo
Tanto las conspiraciones como las teorías de la conspiración se han convertido en herramientas habituales para la interpretación de los fenómenos sociales y políticos contemporáneos. El artículo propone un acercamiento interdisciplinar a la cuestión del conspiracionismo a fin de estimular la reflexión y contribuir a una comprensión amplia y profunda del mismo. En primer lugar, planteamos la necesidad de un esfuerzo de precisión conceptual y semántica que permita distinguir entre términos pertenecientes al universo conspiracionista (conspiración, conjura, conspiranoia, conspiracionismo), así como su compleja relación con otros conceptos relevantes (ignorancia, transparencia). En segundo lugar, nos aproximamos a los elementos más significativos con los que operan de forma explícita o implícita los discursos conspiracionistas (élite, despiertos, dormidos, estructura impersonal), tratando de abordar la particular concepción del poder, las élites o la responsabilidad que se derivan de ellos. Por último, se aborda la dimensión compensatoria y atrayente de las teorías de la conspiración en relación con una serie de sesgos cognitivos (confirmación, proporcionalidad, reconocimiento de patrones, falacia conjuntiva), proponiendo la distinción entre formas fuertes y débiles de conspiracionismo.
Tant les conspiracions com les teories de la conspiració s'han convertit en eines habituals per a la interpretació dels fenòmens socials i polítics contemporanis. L'article proposa un acostament interdisciplinari a la qüestió del conspiracionisme a fi d'estimular la reflexió i contribuir a una comprensió àmplia i profunda d'aquest. En primer lloc, plantegem la necessitat d'un esforç de precisió conceptual i semàntica que permeti distingir entre termes pertanyents a l'univers conspiracionista (conspiració, conjura, conspiranoia, conspiracionisme), així com la seva complexa relació amb altres conceptes rellevants (ignorància, transparència). En segon lloc, ens aproximem als elements més significatius amb els quals operen de manera explícita o implícita els discursos conspiracionistes (elit, desperts, adormits, estructura impersonal), tractant d'abordar la particular concepció del poder, les elits o la responsabilitat que es deriven d'ells. Finalment, s'aborda la dimensió compensatòria i atraient de les teories de la conspiració en relació a una sèrie de biaixos cognitius (confirmació, proporcionalitat, reconeixement de patrons, fal·làcia conjuntiva), proposant la distinció entre formes fortes i febles de conspiracionisme.
Conspiracies and conspiracy theories have become usual tools for the interpretation of contemporary social and political phenomena. This article proposes an interdisciplinary approach to conspiracism with the aim of contributing to a deeper and more thorough understanding of this phenomenon, while inviting its readers to reflect on it. First, we put forward the need for a conceptual and semantic effort that allows for a clear distinction between the terms related to the conspiracist universe (conspiracy, plot, conspiranoia, conspiracism), as well as their complex relationship with other relevant concepts (ignorance, transparency). Second, we delve into the most significant implicit or explicit elements with which conspiracist narratives operate, by paying special attention to their unique conception of power, the elites and their relationship to accountability. Finally, we consider the compensatory and appealing dimension of conspiracy theories in connection to a number of cognitive biases (confirmation, proportionality, pattern recognition, the conjunctive fa-llacy) defending the need for a distinction between strong and weak conspiracist worldviews.
