Acceso usuarios
San Cristóbal de La Laguna, España
Este estudio teórico analiza las intrincadas dinámicas de la representación de mujeres y colectivos racializados en escenarios de violencia, así como el impacto de dichas representaciones en las percepciones sobre víctimas y agresores. Al examinar la persistente caracterización de las mujeres como entidades vulnerables y el matiz racial que subyace en las interpretaciones visuales de la agresión, esta investigación cuestiona cómo estas representaciones se afianzan en la esfera mediática y política contemporánea. Adicionalmente, se propone la premisa de que la autodefensa individual emerge como un mecanismo primordial de empoderamiento y resistencia, facultando a las personas a confrontar y reconfigurar estas narrativas hegemónicas. La autodefensa, conceptualizada no únicamente como una intervención física, sino también como un acto de autoafirmación y subjetivación, ofrece a los individuos la posibilidad de reasumir la autoridad sobre sus cuerpos y trayectorias en ambientes tanto públicos como privados. Las distintas secciones de este estudio elucidan la multifacética naturaleza de la autodefensa, considerándola como un proceso de rehumanización, empoderamiento, reivindicación de la indignación y recuperación identitaria. Apoyándose en marcos teóricos y análisis literarios, este trabajo académico convoca a una introspección rigurosa acerca de las modalidades de resistencia y autodefinición en entornos permeados por violencia estructural y discriminación.
Aquest estudi teòric analitza les intricades dinàmiques de la representació de dones i col·lectius racialitzats en escenaris de violència, així com l'impacte d'aquestes representacions en les percepcions sobre víctimes i agressors. En examinar la persistent caracterització de les dones com a entitats vulnerables i el matís racial que subjauen les interpretacions visuals de l'agressió, aquesta recerca qüestiona com aquestes representacions s'afermen en l'esfera mediàtica i política contemporània. Addicionalment, es proposa la premissa que l'autodefensa individual emergeix com un mecanisme primordial d'apoderament i resistència, facultant a les persones a confrontar i reconfigurar aquestes narratives hegemòniques. L'autodefensa, conceptualitzada no únicament com una intervenció física, sinó també com un acte d'autoafirmació i subjectivació, ofereix als individus la possibilitat de reassumir l'autoritat sobre els seus cossos i trajectòries en ambients tant públics com privats. Les diferents seccions d'aquest estudi eluciden la multifacètica naturalesa de l'auto-defensa, considerant-la com un procés de rehumanització, empoderament, reivindicació de la indignació i recuperació identitària. Secundant-se en marcs teòrics i anàlisis literàries, aquest treball acadèmic convoca a una introspecció rigorosa sobre les modalitats de resistència i autodefinició en entorns impregnats per violència estructural i discriminació.
This theoretical study examines the intricate dynamics of the representation of women and racialized groups in violent scenarios, as well as the impact of such representations on perceptions of victims and aggressors. By looking at the persistent characterization of women as vulnerable entities and the racial undertone that underlies visual interpretations of aggression, this research questions how these representations take hold in the contemporary media and political sphere. Additionally, it proposes the premise that individual self-defense emerges as a primary mechanism of empowerment and resistance, enabling people to confront and reconfigure these hegemonic narratives. Self-defense, conceptualized not only as a physical intervention but also as an act of self-affirmation and subjectivation, offers individuals the chance to reassume authority over their bod-ies and paths in both public and private settings. The different sections of this study elucidate the multifaceted nature of self-defense, considering it as a process of rehumanization, empowerment, vindication of indignation, and identity recovery. Relying on theoretical frameworks and literary analysis, this academic work calls for a rigorous introspection about modes of resistance and self-definition in environments permeated by structural violence and discrimination.
