Acceso usuarios
Agustín Méndez
El presente trabajo tiene por finalidad indagar el concepto de temporalidad que existe en la teoría de T. W. Adorno, haciendo especial énfasis en su dimensión normativa. De la máxima “crítica del conocimiento es crítica de la sociedad”, se desprende que elajuste de cuentas que en plano epistemológico lleva adelante en su obra cumbre, Dialéctica negativa, con respecto a la dialéctica especulativa y la fenomenología, tendrá su correlato en la revisión de uno de los aspectos centrales del sistema idealista, es decir, su filosofía de la historia. Sin embargo, su objetivo no es simplemente dejar de lado esta disciplina, sino, mediante su exploración, ocupar el terreno vacío dejado por ella, es decir, interrogarse por el papel de la memoria. Es en la conjunción de teología, psicoanálisis y materialismo que la filosofía adorniana permitirá replantear las modalidades de articulación del pasado con el presente, por fuera tanto de un esquema etapista-evolucionista, como también de aquellas posturas que sostienen que el presente es solo la repetición del pasado.
El present treball té com a finalitat indagar el concepte de temporalitat que existeix en la teoria de Th. W. Adorno, fent especial èmfasi en la seva dimensió normativa. De la màxima “crítica del coneixement és crítica de la societat”, es desprèn que l'ajust de comptes que en pla epistemològic porta endavant en la seva obra mestra, Dialèctica negativa, respecte a la dialèctica especulativa i la fenomenologia, tindrà el seu correlat en la revisió d'un dels aspectes centrals del sistema idealista, és a dir, la seva filosofia de la història. No obstant això, el seu objectiu no és simplement deixar de costat aquesta disciplina, sinó, mitjançant la seva exploració, ocupar el terreny buit deixat per ella, és a dir, interrogar-se pel paper de la memòria. És en la conjunció de teologia, psicoanàlisi i materialisme que la filosofia adorniana permetrà replantejar les modalitats d'articulació del passat amb el present, per fora tant d'un esquema etapista-evolucionista, com també d'aquelles postures que sostenen que el present és només la repetició del passat.
The purpose of this paper is to investigate the concept of temporality in T. W. Adorno's theory, with special emphasis on its normative dimension. From the maxim “critique of knowledge is critique of society”, it follows that the settling of accounts that he carries out in his epistemological plane in his masterpiece,Negative Dialectics, with respect to speculative dialectics and phenomenology, will have its correlate in the revision of one of the central aspects of the idealist system, i.e., his philosophy of history. However, his aim is not simply to set aside this discipline, but, through its exploration, to occupy the empty terrain left by it, that is, to question the role of memory. It is in the conjunction of theology, psychoanalysis and materialism that adornian philosophy will allow us to rethink the modalities of articulation of the past with the present, outside both an etapist-evolutionist scheme, as well as those positions that maintain that the present is only the repetition of the past.
