Acceso usuarios
Ágnes Jekl
Este artículo explora las posibilidades de los lenguajes gráficos en un contexto intercultural, al tiempo que analiza el potencial de los métodos creativos cuando se trabaja con jóvenes refugiados. El aspecto práctico de esta investigación se lleva a cabo con Open Doors Hungary, un proyecto de diseño basado en la comunidad que crea un programa para menores refugiados no acompañados. El objetivo de Open Doors es ayudar a los jóvenes refugiados a integrarse en la sociedad húngara y desarrollar medios de comunicación y relaciones de calidad con la sociedad de acogida. Los jóvenes refugiados que llegan a Hungría se enfrentan a graves problemas: la pérdida de su hogar y su comunidad, los traumas sufridos durante el viaje, las diferencias culturales y la ausencia de una lengua común hacen que su integración social sea extremadamente difícil. Estos retos se ven exacerbados por la xenofobia y las opiniones estereotipadas sobre los extranjeros. La inclusión social requiere un contacto frecuente con la sociedad local, y los jóvenes refugiados necesitan nuevas herramientas (conocimientos culturales, competencias lingüísticas, competencias interculturales) para superar sus desventajas. Desde 2013, la autora ha estado trabajando con jóvenes refugiados utilizando herramientas de diseño participativo como sesiones creativas periódicas, talleres y ocho campamentos basados en el papel integrador de la creatividad y el arte. Durante estas sesiones, los jóvenes refugiados y sus coetáneos húngaros y europeos aprendieron sobre diferentes herramientas de comunicación visual y crearon mensajes comunes en forma de vídeos, animaciones, fotos, carteles, folletos y murales. A través de estas actividades, los jóvenes refugiados forman parte del proceso de diseño, y el resultado final se basa en sus elecciones. A partir de la investigación teórica y las experiencias sobre el terreno, este documento afirma que el pensamiento de diseño y el proceso creativo permiten el intercambio cultural interactivo, la puesta en común de valores, los debates seguros y abiertos, y la creación de comunidades. Como lenguaje global, la comunicación visual puede ser una herramienta para la comunicación intercultural, la narración de historias y la autoexpresión. La oportunidad para que los jóvenes refugiados y sus coetáneos húngaros trabajen en equipos interculturales desarrolla nuevas competencias y crea una comunidad y propiedad compartida.
This paper explores the possibilities of graphic languages in an intercultural context while analysing the potential of creative methods when working with refugee youth. The practice-based aspect of this research is undertaken with Open Doors Hungary, a community-based design project that creates a programme for unaccompanied refugee minors. The aim of Open Doors is to help young refugees integrate into Hungarian society and develop means of communication and quality relations with the host society. Refugee youth arriving in Hungary face serious problems: the loss of home and community, the traumas suffered during the journey, the cultural differences, and the lack of a common language make their social integration extremely challenging. These challenges are exacerbated by xenophobia and stereotypical opinions about foreigners. Social inclusion requires frequent contact with the local society, and refugee youth need new tools (cultural knowledge, language skills, intercultural skills) to overcome their disadvantages. Since 2013, the author has been working with refugee youth using participatory design tools such as regular creative sessions, workshops, and eight camps based on the integrating role of creativity and art. During these sessions, young refugees and their Hungarian and European peers learned about different visual communication tools and created common messages in the form of videos, animations, photos, posters, booklets, and murals. Through these activities, refugee youth become part of the design process, and the final result is based on their choices. In the theoretical research and field experiences, this paper states that design thinking and the creative process allow interactive cultural exchange, value sharing, safe and open discussions, and community building. As a global language, visual communication can be a tool for intercultural communication, storytelling, and self-expression. The opportunity for refugee youth and their Hungarian peers to work in intercultural teams develops new competencies and creates shared ownership and community.
Aquest article explora les possibilitats dels llenguatges gràfics en un context intercultural, alhora que analitza el potencial dels mètodes creatius quan es treballa amb joves refugiats. La part pràctica d’aquesta investigació es duu a terme amb Open Doors Hungary, un projecte de disseny basat en la comunitat que crea un programa per a menors refugiats no acompanyats. L’objectiu d’Open Doors és ajudar els joves refugiats a integrar-se a la societat hongaresa i desenvolupar mitjans de comunicació i relacions de qualitat amb la societat d’acollida. Els joves refugiats que arriben d’Hongria s’enfronten a greus problemes: la pèrdua de la seva llar i la seva comunitat, els traumes patits durant el viatge, les diferències culturals i l’absència d’una llengua comuna fan que la seva integració social sigui extremadament difícil. Aquests reptes es veuen agreujats per la xenofòbia i les opinions estereotipades sobre els estrangers. La inclusió social requereix un contacte freqüent amb la societat local i els joves refugiats necessiten noves eines (coneixements culturals, competències lingüístiques, competències interculturals) per superar els seus desavantatges. Des del 2013, l’autora ha estat treballant amb joves refugiats utilitzant eines de disseny participatiu com ara sessions creatives periòdiques, tallers i vuit campaments basats en el paper integrador de la creativitat i l’art. Durant aquestes sessions, els joves refugiats i els seus coetanis hongaresos i europeus van aprendre a utilitzar diferents eines de comunicació visual i van crear missatges comuns en forma de vídeos, animacions, fotos, cartells, fullets i murals. A través d’aquestes activitats, els joves refugiats formen part del procés de disseny i el resultat final es basa en les seves eleccions. A partir de la investigació teòrica i les experiències sobre el terreny, aquest document afirma que el pensament de disseny i el procés creatiu permeten l’intercanvi cultural interactiu, posar en comú valors, els debats segurs i oberts, i la creació de comunitats. Com a llenguatge global, la comunicació visual pot ser una eina per a la comunicació intercultural, la narració d’històries i l’autoexpressió. L’oportunitat perquè els joves refugiats i els seus coetanis hongaresos treballin en equips interculturals desenvolupa noves competències i crea una comunitat i propietat compartida.
