Acceso usuarios
Venezia, Italia
El rápido avance y la adopción de la IA generativa en ámbitos creativos y profesionales marcan una evolución significativa en la interacción tecnológica, planteando debates fundamentales sobre su integración, usabilidad e impacto social más amplio. Este artículo profundiza en los múltiples retos y oportunidades que la IA generativa presenta, centrándose en particular en las herramientas de conversión de texto en imagen y su integración en las prácticas laborales cotidianas de artistas, diseñadores, arquitectos e investigadores. A medida que estos creadores incorporan a su trabajo la imprevisibilidad y ambigüedad inherentes a la IA, se hace imperativo un examen crítico de las implicaciones éticas, legislativas y medioambientales. Destacamos cómo los aspectos relacionados con la experiencia de usuario (UX) y la interfaz de usuario (UI) de estas tecnologías revolucionarias siguen estando poco explorados en su mayoría. Jakob Nielsen, pionero de la UX, ha advertido recientemente de que los profesionales de este campo deben adaptarse a los rápidos avances de la IA o se quedarán obsoletos para una industria que cada vez es más determinante en el ámbito creativo contemporáneo. Nielsen establece un paralelismo entre la era actual de la IA y el auge de las puntocom en los años 90, poniendo de relieve la lentitud con la que los profesionales de la experiencia de usuario se adaptaron a internet, lo que provocó la pérdida de oportunidades y la falta de un diseño centrado en el usuario. En consecuencia, la usabilidad de las herramientas de IA generativa es una preocupación primordial, sobre todo porque los usuarios no expertos utilizan cada vez más estos sistemas. En este artículo se analizan los problemas de usabilidad, concretamente la barrera de articulación en la que los usuarios tienen dificultades para comunicar eficazmente las instrucciones a la IA, y la consiguiente necesidad de interfaces más intuitivas y accesibles.
Mediante un análisis comparativo y una evaluación heurística de cuatro modelos punteros (Midjourney, Dall-E, Stable Diffusion y Adobe Firefly), que presenta un caso práctico único a efectos comparativos debido a sus elementos divergentes de interfaz de usuario y experiencia de usuario, pretendemos ofrecer una visión del estado actual de las herramientas de IA y proponer vías para su uso responsable y eficaz.
The rapid advancement and adoption of generative AI in creative and professional domains mark a significant evolution in technological interaction, raising pivotal discussions on its integration, usability and broader societal impact. This paper delves into the multifaceted challenges and opportunities presented by generative AI, focusing in particular on text-to-image tools and their integration into daily work practices of artists, designers, architects and researchers. As these creators increasingly incorporate AI's inherent unpredictability and ambiguity into their work, a critical examination of the ethical, legislative and environmental implications becomes imperative. We highlight how the User Experience (UX) and User Interface (UI) aspects of these groundbreaking technologies remain mostly underexplored. UX pioneer Jakob Nielsen has recently warned that professionals in the field must adapt to the fast-paced advancements in AI or become obsolete for an industry that is becoming pivotal in the contemporary creative field. He draws a parallel between the current AI era and the dot-com boom of the 1990s, highlighting how UX professionals were slow to adapt to the Internet, which led to missed opportunities and a lack of user-centred design. Consequently, the usability of generative AI tools is a paramount concern, especially as non-expert users increasingly engage with these systems. This paper explores the usability challenges, specifically the articulation barrier where users struggle to effectively communicate prompts to AI, and the consequent need for more intuitive and accessible interfaces.
Through comparative analysis and a heuristic evaluation of four leading models, i.e. Midjourney, Dall.E, Stable Diffusion and Adobe Firefly, which presents a unique case study for comparison due to their divergent UI and UX elements, we aim to provide insights into the current state of AI tools and propose pathways for their responsible and effective use.
El ràpid avenç i l’adopció de la IA generativa en àmbits creatius i professionals marquen una evolució significativa en la interacció tecnològica i plantegen debats fonamentals sobre la seva integració i usabilitat i sobre el seu impacte social més ampli. Aquest article aprofundeix en els múltiples reptes i habilitats que la IA generativa presenta, centrant-se en concret en les eines de conversió de text a imatge i la seva integració en les pràctiques laborals quotidianes d’artistes, dissenyadors, arquitectes i investigadors. A mesura que aquests creadors incorporen a la seva feina la imprevisibilitat i ambigüitat inherents a la IA, es fa imperatiu un examen crític de les seves implicacions ètiques, legislatives i mediambientals. Destaquem que els aspectes relacionats amb l’experiència d’usuari (UX) i la interfície d’usuari (UI) d’aquestes tecnologies revolucionàries continuen estant majoritàriament poc explorats. Jakob Nielsen, pioner de la UX, ha advertit fa poc que els professionals d’aquest camp s’han d’adaptar als ràpids avenços de la IA o es quedaran obsolets per a una indústria que cada vegada és més determinant en l’àmbit creatiu contemporani. Nielsen estableix un paral·lelisme entre l’era actual de la IA i l’auge de les puntcom en els anys noranta i fa palesa la lentitud amb què els professionals de l’experiència d’usuari es van adaptar a internet, que va provocar una pèrdua d’oportunitats i la manca d’un disseny centrat en l’usuari. Com a conseqüència, la usabilitat de les eines d’IA generativa és una preocupació primordial, sobretot perquè els usuaris no experts cada cop utilitzen més aquests sistemes. En aquest article s’analitzen els problemes d’usabilitat, concretament la barrera d’articulació en què els usuaris tenen dificultats per comunicar eficaçment les instruccions a la IA, i la consegüent necessitat d’interfícies més intuïtives i accessibles.
Per mitjà d’una anàlisi comparativa i una avaluació heurística de quatre models capdavanters (Midjourney, Dall-E, Stable Diffusion i Adobe Firefly), que presenta un cas pràctic únic a efectes comparatius gràcies als seus elements divergents d’interfície d’usuari i experiència d’usuari, volem oferir una visió de l’estat actual de les eines d’IA i proposar vies per fer-ne un ús responsable i eficaç.
