Acceso usuarios
Lluis Salles Diego
Frente a lo que podríamos considerar como un acto de connivencia con el modelo neoliberal imperante, de ocio y producción, el diseñador se ha convertido en un sujeto apolítico, ingenuo y ciego, volcado en la acción irreflexiva de la producción ilimitada. La humanidad debe alimentar a 8000 millones de personas y garantizar al mismo tiempo su supervivencia y la sostenibilidad del planeta. Ante este reto, el diseño debe resituar al sujeto en el centro del modelo, en todos sus ámbitos y especialidades. Este reposicionamiento deberá acontecer desde una visión politizada, ecocentrista y de izquierdas, para convertirse en un motor de cambio social, clara y abiertamente enfrentado al neoliberalismo extremo y su curva de crecimiento constante, un modelo que ha situado a la humanidad en un proceso de autoextinción programado, debido a la priorización de las ganancias y los beneficios frente a nuestra propia existencia.
Las próximas generaciones de profesionales del diseño van a representar un papel crucial en el devenir del planeta. Nos enfrentamos a un reto de proporciones mayúsculas en el que se deberán conjugar al unísono todos los actores de la sociedad y el mercado, de los cuales el diseño es uno de los más relevantes. Desde el interconectado sistema internacional que representa la academia, se torna relevante promover e incentivar actitudes nuevas que faciliten el reposicionamiento de los diseñadores, alejado pero no ajeno a las perversas complejidades del mercado neoliberal extremo. Por y para ello, pretendemos enervar conciencias y promover la reflexión, buscando la consecuente revuelta, que en el caso de ser desoída nos condena al fracaso como sociedad y especie.
Davant del que podríem considerar un acte de connivència amb el model neoliberal imperant, d'oci i de producció, el dissenyador s'ha convertit en un subjecte apolític, ingenu i cec, bolcat en l'acció irreflexiva de la producció il·limitada. La humanitat ha d'alimentar 8000 milions de persones i alhora garantir la seva supervivència i la sostenibilitat del planeta. Per respondre a aquest repte, el disseny ha de ressuscitar el subjecte al centre del model, en tots els seus àmbits i les seves especialitats. Aquest reposicionament s'haurà de produir des d'una visió polititzada, ecocentrista i d'esquerres, per convertir-se en un motor de canvi social, clarament i obertament enfrontat al neoliberalisme extrem i la seva corba de creixement constant, un model que ha situat la humanitat en un procés d'autoextinció programat per culpa de la priorització dels guanys i els beneficis davant de la nostra pròpia existència.
Les properes generacions de professionals del disseny tindran un paper crucial en l'esdevenir del planeta. Se'ns presenta un repte de proporcions majúscules en què s'hauran de conjugar a l'uníson tots els actors de la societat i el mercat, i el disseny n'és un dels més rellevants. Des de l'interconnectat sistema internacional que representa l'acadèmica, es fa rellevant promoure i incentivar actituds noves que facilitin el reposicionament dels dissenyadors, allunyat però no aliè a les perverses complexitats del mercat neoliberal extrem. Per i per a això, volem enervar consciències i promoure la reflexió, per buscar la conseqüent revolta, que si és desatesa ens condemna al fracàs com a societat i espècie.
Faced with what we could consider an act of connivance with the prevailing neoliberal model of leisure and production, the designer has become an apolitical, naïve and blind subject, immersed in the unthinking action of unlimited production. Humanity must feed 8 billion people while at the same time guaranteeing both its survival and the sustainability of the planet. Given this challenge, design must resituate the subject at the centre of the model in all its fields and specialities. This repositioning must come from a politicised, eco-centric and left-wing perspective to become an engine of social change, clearly and openly confronting extreme neoliberalism and its constant growth curve, a model that has placed humanity in a process of programmed self-extinction due to the prioritisation of earnings and profit over our own existence.
The upcoming generations of design professionals will play a crucial role in the planet’s future. We are facing a challenge of capital proportions in which all actors in society and the market, among which design is one of the most relevant, will have to work together in unison. From within the interconnected international system that the academy represents, it falls on us to promote and encourage new attitudes that facilitate the repositioning of designers, removed but not alien to the perverse complexities of the extreme neoliberal market. For and because of this, we seek to enervate consciences and promote reflection in pursuit of the consequent revolt, which, if disregarded, will condemn us to failure as a society and as a species.
